Últim dia de seminari

L'últim dia de seminari va ser una mica més relaxat encara que també va haver una lectura en veu alta.
Entre tots vam llegir un calendari d'advent, que com bé va dir l'Imma, és important saber d'on venim.
Després d'aquesta lectura l'Imma ens va delitar amb un dels seus poemes. En aquest cas, feia referencia al Tió, Aquest poema va desencadenar que el Tió de casa seva cagués sorpreses per a tots.
Més tard vam fer l'amic invisible on tots vam rebre un regalet fet a mà per cadascú de nosaltres.
Ja només ens quedava fer alguna cosa per la resta de seminari en aquest cas la Laura Hedo i jo vam fer un detallet però els nostres nois de seminari van ser més atrevits i ens van cantar una nadala, que tots els vam acompanyar amb les nostres afinades veus.
La Laia ens va fer un mini-concert amb la seva viola, que per cert va tenir molt de públic. Ens va tocar el Cant dels ocells.
Més tard van entrar més persones d'altres seminaris i ens van portar menjar i molta companyia. La Sandra ens va cantar una nadala en Anglès i també ho va fer molt bé.
Així va ser el nostre últim dia de seminari d'aquest semestre amb l'Imma i així tanco el meu bloc pel que fa aquest semestre.

Normes UNESCO i ISTE

Darrerament s'han publicat diversos documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents. Entre aquests, i per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar dos:

1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)

2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (IST).


1. Normes UNESCO

En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:

- Nocions bàsiques de tecnologia.
- Aprofundiment de coneixements.
- Creació de coneixements.


2. Normes de la ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
- Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
- Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
- Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
- Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
- Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants

- Creativitat i innovació
- Comunicació i col·laboració
- Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
- Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
- Ciutadania digital
- Funcionament de la tecnologia i conceptes



Tota aquesta informació ha estat extreta del bloc de l'assignatura.

Conferència de l'Anna Pérez

Conferència de l'Anna Pérez a l'auditori de la FPCEE Blanquerna sobre l'ús dels blocs a l'escola.

Primer hauríem de saber la definicions d'alguns termes com blocosfera i bloc.

Blocosfera: és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. Hom es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.

Bloc: és un diari interactiu personal a Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.

Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.

Aquesta conferència és l'opcional per no assistir al Cibernàrium el dilluns de la setmana extraordinària. Aquesta conferència tracte sobre els blocs, una eina molt utilitzada a les escoles i cada vegada més.
Aquí us penjo la conferència que la podeu veure al bloc de l'assignatura i una petita presentació.

Les metàfores

Tota aquesta informació està extreta del Bloc de l'assignatura.

Charles Crook planteja quatre models d'ús de l'ordinador en l'ambit educatiu i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.

Les quatre metàfores son:
- Tutorial: l'ordinador com a tutor
- De la construcció: l'ordinador com a alumne
- Del laboratori: l'ordinador com a simulador
- De la caixa d'eines: l'ordinador com a eina


Tutorial: es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.

Un exemple pot ser el Jclic.






De la construcció:
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.


Del laboratori:
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.

Un exemple és: Crayon Physics Deluxe
que fins i tot els mes grans juguen aquests jocs!

De la caixa d'eines:
L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.

Compartir a través de la xarxa

En parella elaborarem una presentació de Google en la que hi haurà una primera part amb una descripció general del recurs escollit i una segona en la que es presentarà de forma detallada una mostra (article, experiència, reportatge...).
A continuació exposarem, comentarem i valorarem els recursos i els continguts presentats.
Nosaltres, el Juan Antonio,la Laura Hedo i jo, l'Anna Merino, hem escollit la pràctica compartida, aquí la teniu per si voleu fer-hi una ullada:

Recursos digitals

- Pràctica compartida i projectes en xarxa
- Webs dels centres

- Revistes escolars

- ButlleTIC

- XTECRàdio

- Bitàcola de MestraTIC

- Contes del món

- Bloc de l’Edu3.cat

- Bloc de música

- De les TIC a les TAC

Llenguatge audiovisual

A classe de COED ens ha posat diferents anuncis per veure la intenció de cadascun. La llum, la música, ... tot té una intenció que nosaltres no apreciem si no ens parem a analitzar. Els anuncis que ens han posat han sigut aquests:

Galeries:



En aquest podem veure la importància de la música ja que l'han fet coincidir amb gestos. La llum és un aspecte molt important en aquest anunci. Ens intenten vendre el producte amb unes qualitats molt bones, resistents,... i ho fan amb l'exemple dels nens.


Altea XL:



En aquesta altre podem veure que els colors i la llum no tenen tanta importancia com l'altre però la música si ja que comença fluixa i va pujant. Aquest anunci a diferencia de l'altre ve lligat amb l'anunci del mateix producte ja que al final comparteix un ninot que l'altre també el tenia.

Com parlar bé en públic

EL CONTROL DELS NERVIS
Sis coses que ens faran perdre els nervis:
1. L'efecte melic:l'orador creu que és transparent i tothom ho percep i el públic veu aquesta tranquil•litat.
2. És normal estar nerviós: l'adrenalina.
3. Una bona preparació: la millor garantia.
4.Experiència i pràctica: més autoconfiança.
5. Alguns trucs pràctics
- Els nervis disminueixen si l'orador fa unes passes i s'aixeca.
- Si falla la veu, cal aclarir la gola i beure aigua.
- Respirar profundament i lentament abans de començar.
- Somriure.
- Abans de començar, donar un cop d'ull.
- Dominar el principi i el final.
- Començar poc a poc.
- Arribar al lloc on es fa la presentació amb temps.
6. I si em quedo en blanc?
- Reconèixer-ho, però sense demanar disculpes ni oferir explicacions.
- Repetir el darrer que s'ha dit però amb diferents paraules
- Formular una pregunta al públic.
- Saltar-se la part del discurs on s'era i continuar per la següent.
- Fer un resum fins aquell moment.
- Resumir el darrer que s'ha dit.

QUATRE PREGUNTES BÀSIQUES: PER QUÈ, QUI, QUÈ I COM.
Quintilià, un dels grans mestres de la retòrica romana, distingia cinc frases en la preparació d'un discurs:
1. Invenció.
2. Disposició.
3.Elocució.
4. Memòria
5. Acció.

LA IMPROVISACIÓ
Dues condicions bàsiques:
1. Coneixements: ha de dominar el tema.
2.Memòria: ha de memoritzar el que dirà.

EL FEEDBACK: LA MIRADA
El feedback tanca un procés comunicatiu en cercle. L’esquema bàsic té cinc fases:
1. L’emissor té unes idees que vol transmetre.
2. L’emissor expressa les idees (bé o malament) en un missatge.
3. El receptor rep el missatge.
4. L’emissor capta la reacció del públic mitjançant el feedback.
5. L’emissor segueix transmetent les seves idees.

És essencial per a l’orador mirar l’auditori, per dos motius:
1. Mirar és obtenir informació.
2. Mirar és dominar.

El bon orador improvisa i varia el discurs en funció de la resposta del públic. El feedback pot provocar canvis:
– Saltar-se una part de la presentació que s’intueix que no interessarà.
– Desenvolupar més una part que estava previst explicar per sobre.
– Contar o deixar de contar anècdotes o acudits.

LA RESPIRACIÓ DIAFRAGMÀTICA
Hi ha un tipus de respiració, més profunda i completa: la diafragmàtica. Aquest sistema consisteix a inspirar l’aire i introduir-lo fins a l’estómac .

Característiques:
1. No es força la gola.
2. S’evita l’ofec i el cansament.
3. La veu és més atractiva.

EL SILENCI
El silenci té tres grans virtuts:
1. Dóna a entendre clarament que l’orador no està
nerviós.
2. Permet a l’orador respirar millor.
3. El silenci és un element més d’entonació, que permeta l’orador articular el discurs i remarcar les coses importants.
Les pauses poden servir per a:
– Anunciar un missatge principal.
– Donar temps a pair un missatge important.
– Separar dues parts del discurs.
– Recuperar l’atenció.

LLENGUATGE ORAL
Les característiques bàsiques del llenguatge oral:
– Fer frases curtes, senzilles i contundents, separades per pauses. Evitar les frases llargues i alambinades.
– No utilitzar 10 paraules per dir una cosa que pot dir-se amb 4.
– Evitar l’argot especialitzat, les paraules complicades i les frases buides.
– Evitar el llenguatge abstracte i imprecís.
Les tres característiques bàsiques del llenguatge oral són: claredat, precisió i brevetat.
L’ HUMOR
– Trenca barreres amb l’auditori.
– Genera identificació i confiança.
– Relaxa l’auditori i, en relaxar-lo, el fa més receptiu.

L’ACTITUD: COMENÇAR AMB UN SOMRIURE
Moltes vegades, abans que l’orador obri la boca, el públic ja ha emès un judici sobre ell i, per tant, sobre el contingut del seu discurs.

1. La posició del cos: és l’expressió de l’autoritat i la seguretat de l’orador.
2. La gesticulació: és l’expressió de l’energia de l’orador.
3. La mirada: és el que expressa si l’orador és conscient del públic i s’hi comunica.

LA POSICIÓ DEL COS
Cal estar dret, no assegut. Els peus han d’estar separats, més o menys alineats amb les aixelles.
recomanacions pràctiques pel que fa a la posició:
– Ensenyar el cos sencer
– Moure’s de tant en tant.
– Evitar els moviments cíclics
– Evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes,..
– No creuar els braços perquè dóna imatge d’inseguretat i d’estar a la defensiva.

LA GESTICULACIÓ
Compleixi quatre condicions:
1.Ha de ser natural.
2. No ha de semblar assajada.
3. Ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú.
4. No ha de ser exagerada.

Hi ha dues classes de gestos: oberts i tancats. Els gestos oberts denoten l’absència d’una imposició i la possibilitat d’escollir. Els gestos tancats expressen el contrari.

Consells generals:
– Cal mostrar les mans al públic.
– Cal evitar els gestos que neixen de la inseguretat o el
nerviosisme.
– Cal evitar fer moviments breus i ràpids amb l’avantbraç.
– No s’han d’acabar els gestos massa de cop.

LA MIRADA
El bon contacte visual s’aconsegueix en tres etapes:
1. Mirar envers les persones de l’auditori i no per sobre dels seus caps.
2. Aprendre a mirar els elements del públic.
3. El contacte visual: consisteix a “escoltar” el públic amb la mirada. És el més important. El contacte visual significa mirar directament una persona del
públic com si ho féssim individualment.

ELS MITJANS AUDIOVISUALS
1. Els mitjans audiovisuals permeten destacar paraules o conceptes. En les transparències o a la pissarra, l’orador hi pot anotar l’essència del contingut del discurs, de manera que el públic ho vegi més clar.
2. Els mitjans audiovisuals són molt importants i útils per a un tipus concret d’informació: l’estadística. De vegades és imprescindible presentar informació estadística.

GRÀFICS DE BARRES
Els més corrents són els anomenats simples, i n’hi ha de dues classes:
1.Per a presentar l’evolució d’un tema durant un cert temps.
2. Relació de diferents assumptes entre ells, en un període tancat.
Algunes recomanacions per a aquesta mena de gràfics:
– Triar bé les proporcions entre els eixos, de forma que destaqui el missatge que es vol transmetre.
– Evitar les ambigüitats. Ha de quedar molt clar quins valors són a l’eix de les X (abscissa, horitzontal) i a l’eix de les Y (ordenada, vertical).
– Cada gràfic ha de tenir un títol o encapçalament general. Els dos eixos han d’estar ben retolats.

GRÀFICS LINEALS
Permeten mostrar dades i identificar possibles tendències al llarg de períodes de temps. Són molt indicats per a subratllar canvis en quantitats absolutes a través del temps.
Hi ha gràfics simples (una sola línia) i complexos (diverses línies).

GRÀFICS CIRCULARS O FORMATGETS
És un recurs molt atractiu quan es tracta d’expressar percentatges sobre un total .El gràfic ha d’incloure el percentatge de cada segment, la xifra en unitats absolutes del que representa la mostra i un color diferent per a cada porció.

TÈCNIQUES LÒGIQUES DE RECERCA D’IDEES
1. La documentació i el coneixement del tema.
2. L’estrella de les 6 w
3. El cub
4. Anàlisis FODA

DISCURS ARGUMENTATIU
Desenvolupament: les 4 P
1. Posició
2. Problema
3. Possibilitats
4. Proposta

DECÀLEG DEL LLENGUATGE ORAL
1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

Habilitats lingüístiques

Parlar, escoltar, escriure i llegir

Són les quatre habilitats que ha de dominar un usuari de la llengua per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles: són les habilitats lingüístiques.
Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors. Segons el paper que tingui un individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim les habilitats receptives (escoltar i llegir) i les productives (parlar i escriure).
L’altre factor de classificació és el canal que s’utilitza en el procés de comunicació. Així tenim les habilitats orals (parlar i escoltar) i les escrites (escriure i llegir).

El llenguatge

El llenguatge és la facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell.

Característiques del llenguatge humà

- possibilitat d'establir comunicació. Un emissor expressa un missatge i la resposta del receptor altera els propers missatges.
- la capacitat de referir-se a realitats allunyades en el temps i l'espai del moment comunicatiu o fins i a tot de referir-se a realitats no existents.

Llenguatge verbal i llenguatge no verbal

El llenguatge verbal, el que fa servir la paraula oral o escrita, ens permet organitzar i conceptualitzar el pensament.

El llenguatge no verbals el que fa servir altres codis. Aquests utilitzen els colors, les mirades, els sons o les olors per a construir llenguatges més específics.

Funcions del llenguatge

- Funció referencial o representativa
- Funció expressiva o emotiva
- Funció conativa o apel·lativa
- Funció fàtica
- Funció metalingüística
- Funció poètica

Caracteristiques textuals

Característiques textuals


Adeqüació:l'adequació determina la varietat i el registre qe cal usar en cada situació comunicativa.


Coherència: fa referència tant al tema o idea del text com a l'estructura. L'emissor selecciona la informació rellevant que vol transmetre, ho organitza tot
en una estructura comunicativa.


Cohesió: És el resultat d'un esforç de l'emissor per donar pistes que guiïn el receptor cap a la construcció
del sentit del text.

La descripció

LA DESCRIPCIÓ

Descriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai, una persona.... Es pot descriure, per tant, qualsevol aspecte de la realitat: des dels més concrets, fins als abstractes.

En una descripció establim tres fases diferents:

1. Analitzar allò que distingeix l'objecte descrit,

2. Transcriure aquesta anàlisi en un lèxic pertinent,

3. Convertir aquest vocabulari en un text concret,

Els continguts d'una descripció han de ser coherents i han d'estar ben cohesionats.

CARACTERÍSTIQUES DE LA DESCRIPCIÓ

Descriurem les característiques morfosintàctiques i després les característiques lèxiques i d'estructura.

1. Característiques morfosintàctiques:

1. Les oracions solen ser simples i enunciatives.

2. Si són compostes seran per subordinació de relatiu o de predicat nominal.

3. Els temps verbals que predominen són els present d'indicatiu o l'imperfet d'indicatiu.

4. Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i els de pertinença (tenir, portar).

5. Les oracions són simples, juxtaposades (unides per signes de puntuació) o coordinades copulatives amb el nexe i.

2. Característiques lèxiques:

El lèxic principal el constitueixen:

* els noms

* els adjectius qualificatius

* i els Sintagmes Preposicionals equivalents a un adjectiu.

3. Característiques d'estructura:

Les descripcions tenen en general una estructura que s'aproxima a la de l'argumentació: com a text no és altra cosa que una sèrie de frases ben construïdes i organitzades, lligades en progressió informativa, que persegueixen una determinada finalitat.


TIPUS DE DESCRIPCIÓ

Establim dues classificacions: segons la implicació de l'autor i segons el tema.

1. Segons la implicació de l'autor pot ser:

- Descripció objectiva: l'objecte és descrit sense manifestar la repercussió en el descriptor. Utilitza un llenguatge denotatiu.
- Descripció subjectiva: l'objecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc. que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.

2. Segons els temes parlem de:

-TOPOGRAFIA: descripció de l'espai, del lloc.

-CRONOLOGIA: descripció del temps.

-PROSOPOGRAFIA: descripció dels trets físics, externs.

-ETOPEIA: descripció dels trets anímics, interns.

-RETRAT: manté un grau de fidelitat alt amb la realitat material que descriu.

-PARAL·LELA: compara per remarcar les diferències o les semblances.

-QUADRE: descriu el context en que s'emmarca.

-CARÀCTER: descripció de les característiques anímiques.



Per tocar aquesta part del temari, ens han posat diferents descripcions fetes com a cançons,... i a partir d'aquí hem pogut veure com podem descriure diferents coses.

Bons comunicadors i joc de paraules

com ha de ser un bon comunicador?
Aquesta és la pregunta amb la qual ens va introduir la classe l'Imma.
Doncs bé nosaltres ho vam definir com:
- Tranquil
- Segur
- Expressiu
- Objectiu
- Bona fonètica i bon lèxic
- Educat
- Prudent
- Comprensiu
- Apassionat
- Obert
- Sincer
- Informat
- Imparcial

i vam dir alguns bons comunicadors que van ser:
- Rubalcaba
- Lorenzo Milà
- Espartac Perany
- Joan Laporta
- Pep Guardiola
- Jordi Baste
- Josep Llobató
- Sergi López
- Antoni Bassas
- Andreu Buenafuente



Després de fer aquest exercici ens va fer un "joc de paraules" que era avaluar de l'1 al 9 una sèrie de paraules del mateix camp semàntic de menys a més. Les paraules van ser:

1- Impur
2- Brut
3- Porc
4- Ronyós
5- Llardós
6- Merdós
7- Infecte

Quan vam dir tots els nostres resultats vam poder veure que segons el punt de vista de cada persona hi ha paraules que nosaltres creiem amb més intensitat que altres persones i això fa moltes vegades que nosaltres no veiem les coses iguals que la resta.

Codi oral i codi escrit

ORAL

- Comunicació espontània.
- El parlant pot rectificar, però no esborrar el que ja ha dit.
- L'oïdor està obligat a comprendre el text en el moment de l'emissió i tal com s'emet.
- Comunicació efímera. Els sons són perceptibles solament durant el temps que romanen en l'aire.
- Utilitza molt els codis no verbals: fisonomia, vestits, moviments, paralenguaje (qualitats de la veu i vocalitzacions: riure, plor)
- Hi ha interacció durant l'emissió del text.
- Mentre parla, el parlant veu la reacció de l'oïdor i pot modificar el seu discurs.
- Presencia d'elements prosòdics (entonació, accent, pausa,...)
- Presencia d'elements paralingüístics (qualitat de la veu, ritme, to, intensitat...)
- Presencia d'elements extralingüístics (cinèsics - postura-, proxèmics - distancia-)
- Presencia d'elements fàctics o elelements retroalimentadors del canal (feedback)
- Presencia de Díptics (o senyalitzadors) (pronoms personals, adverbis de lloc i temps, amb la possibilitat de substituir-los per gesticulacions, donada la presencia d'elements extralingüístics) Indicadors de planificació "en línia" del discurs i de l'adaptació d'aquest a la reacció de l'interlocutor



ESCRIT

- Comunicació elaborada.
- El parlant pot corregir i refer el text sense deixar rastres.
- El lector pot escollir com i on vol llegir el text
- omunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.
- L'escrit adquireix valor social de testimoni i registre dels fets.
- Utilitza poc els codis no verbals.
- El context extrlingüístic és poc important.
- L'escriptor crea el context a mesura que escriu.
- No hi ha interacció durant la composició.
- L'escriptor no pot conèixer la reacció del lector.
- Presencia de recursos gràfics (entre cometes, subratllat,...)
- Presentació estructurada del text
- Major complexitat en la construcció sintàctica (subordinació, frases més llargues que en la llengua oral)
- Major elaboració del discurs (presencia de marcadors de relacions entre frases, connectors lògics, organitzadors retòrics d'aquest,...)
- Organització del discurs en termes de subjecte+predicat
- Major densitat de la informació
- Elements lèxics plens



Aquestes son les idees que diferencien el codi escrit i el codi oral.

Fer Silenci

Per poder escoltar necessitem fer silenci. El silenci no només es callar sinó que també es necessari deixar la ment en blanc, tot i que això és bastant complicat ja que sempre estem pensant i la ment de l’ésser humà es distreu molt fàcilment amb olors, paraules, gestos...
Per poder aconseguir deixar la ment en blanc es necessita molta pràctica.


Francesc Torralba (2006) L’art de saber escoltar. Barcelona: Editorial Pagès

Territori

LES FESTES I TRADICIONS D'HIVERN A CATALUNYA



A Catalunya hi ha varies festes populars, la majoria són molt antigues. La gran part de pobles les celebren a les mateixes dates. Les festes actuals han arribat a les nostres dates gràcies a que els avis les han passat als fills i els fills als seus fills,.. de generació a generació han anat passant.

13 de desembre, Santa Llúcia:

Era considerada la patrona de les modistes, i protectora de la vista. Per aquest motiu hi havia aquestes dites, expressions i frases fetes:

Santa Llúcia!
expressat quan algú troba una cosa perduda.

Santa Llúcia et conservi la vista!
Per Santa Llúcia un pas de puça
referit a que sembla que el dia es vol començar a allargar, encara que no ho fa fins el dia del solstici d'hivern.

En aquest dia començava la Fira de Santa Llúcia, considerada com el preludi de les festes del Nadal, és per això que es posen a la venda els primers avets i arbres de Nadal, les figueres del Pessebre, i tota l'ornamentació de les festes nadalenques.

24 de desembre, Nit de Nadal:

Aquesta és una de les nits màgiques de l'any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l'arbre era la font i matèria primera per tota mena d'eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales....), per tot això calia fer una festa on l'arbre fos el protagonista, una mena de festa de l'arbre, a determinats llocs del món s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava se'l presentava alhora com a font de joia i alegria, d'on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces... que després, durant els dies de Nadal s'anirien consumint.
La festa del "Caga tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún... . El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l'abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l'adornava, se'l disfressava i pintava.
Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l'ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.
Era costum, al punt de la mitjanit, de celebrar la comunitat cristiana la litúrgia de la missa, l'anomenaven la Missa del Gall.



25 de desembre,Nadal:

Aquesta festa té el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, el cristianisme va transformar totes les festes de l'any i les hi va donar un caire religiós, així va quedar la festa del solstici d'estiu com la Festa de Sant Joan, el Carnestoltes com un període compensat amb la Quaresma, etc.
Dins del calendari Cristià, la festa de Nadal es considera com la més important de l'any. En aquest dia naixia Jesús fill de Josep i Maria.
És típic fer un gran dinar familiar, amb una "Escudella i Carn d'olla", "Pollastre farcit", no falta el cava, els fruits secs i els torrons, la cançó diu:

Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa
donarem un tall

També es fa un llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten nadales i amb un ambient tendre i distès tothom es parla, es retroben les famílies i es comuniquen en torn de l'arbre o del pessebre. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món. Fins i tot moltes guerres han fet festa en aquest dia (resulta irònic).

Per Nadal cada ovella al seu corral
Per Nadal qui res no estrena res no val



26 de desembre, Sant Esteve:

És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal.

"Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva"

El dia està centrat bàsicament entorn del dinar; es comença una mica més tard del compte i s'aprofiten les restes del dinar d'ahir, com el rostit, i es solen fer canelons, els convidats ja no són només els familiars sinó que també vénen amics, amigues, companys, companyes... com més gent millor.

Per Santa Caterina ven la gallina;
per Sant Esteve, que torni a ésser teva

En Pau Riba, en una cançó referida als àpats de Nadal i Sant Esteve deia:

"El matí de Sant Esteve els galls ja no cantaran..."

El sobretaula s'allarga i la tarda s'enfosqueix aviat. La gent amb la panxa plena, amb tants dies seguits de festa, amb l'escalfor de la llar i les poques hores de sol... tot plegat amb l'esgotament fa que aquest dia es vagi a dormir d'hora.

"Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre "



28 de desembre, Els Sants Innocents:

Aquesta festa, segons diuen alguns experts, és d'origen pagà; sembla que ser que avui començava unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes.

"De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes"

Aquestes festes eren conegudes com la Festa dels Bojos, i es celebrava a per tot Europa. Cal tenir en compte que durant l'hivern la terra era com adormida, la gent es passava moltes hores tancada a casa i havien de fer alguna cosa per entretenir-se, passar una bona estona, fer passar el fred, relacionar-se amb tothom... tot això explicaria el perquè d'unes festes d'aquestes característiques.
Actualment s'ha perdut aquest caire tant disbauxat i la festa s'ha centrat en la mainada i les diferents entremaliadures que es fan en aquesta data. Són bromes innocents i divertides, es plantes llufes o ninots de diaris retallats i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades que posen a prova l'enginy i la imaginació.



31 de desembre, l'home dels nassos:

Podria ser una altra resta de la Festa dels Bojos. Es sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l'any. Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d'espai – temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any.
Avui es fan els preparatius per rebre l'any nou. Es solen preparar sopars molt sofisticats i elaborats, s'organitzen balls de festa, es prepara el raïm i es posen els rellotges a l'hora en punt...
Menjar raïm per Cap d'Any porta diners per tot l'any
Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
En algunes contrades consideren aquesta nit com la festa major de les bruixes:
Per Sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra



1 de gener, Cap d'Any (Ninou) :

Ninou vol dir el primer dia de l'any i és una deformació del llatí "Annum Novum"
Any Nou, vida nova
Any comencem la fi veiem
En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en aquest any que comença avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o xai al forn.
La gent en trobar-se pel carrer es desitgen "Bon any" i es sol fer la broma de dir "Mira! Des de l'any passat que no ens vèiem"



5 de gener, cavalcada de Reis:

En aquest vespre arriba la Cavalcada dels Reis de l'Orient, la mainada s'aplega pels carrers on ha de passar la comitiva; a molt llocs els nens i nenes porten un fanalets que illuminen tot el recorregut i es sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc es fa amb diferents variants.
Mentre passa la cavalcada, la quitxalla aprofita per a donar la carta als Reis o als Patges Reials, la carta és plena d'illusions, amb llistes de joguines i regals per a tota la família, amb petites confessions de dolenteries i malifetes, així com declaracions de bones intencions. De vegades els més petits fent un cop de bona voluntat forçats una mica pels pares, avis, i la societat en general, es veuen obligats a donat la pipa (pipo o xumet) i a sobre dels nervis per la diada passen una mala nit per la manca d'alguna cosa per xuclar i asserenar-se.
Per tal d'indicar on han de collocar els regals i joguines, es sol posar un plat per cada un de la família, també es posen les sabates ben enllustrades, i sovint una mica de menjar tant pels Reis i tot el seu seguici com també per el bestiar (camells, cavalls, elefants...
Nit de Reis estrellada, any de vi i llocades

6 de gener, Diada de Reis:

És el dia de la mainada per excellència, que des de primera hora del matí ja són llevats i desperten a tothom pels nervis i la illusió de descobrir que és el que els han deixat. A la majoria de les cases tot són rialles, somriures i visques. El mateix matí si fa un dia assolellat es veuen les places i carrers plens de nens i nenes amb joguines noves: bicicletes, pilotes, cotxets i jocs de tota mena. No falta mai la joguina de moda que durant aquest dies ens han bombardejat amb anuncis continus pels mitjans de comunicació per tal de que sigui consumida i demanada.
El dinar ja és l'últim d'aquestes diades, i es nota en tothom un cert embafament i amb ganes de tornar a la normalitat. És típic el tortell de Reis, dintre del qual hi ha una fava amagada i al mig del tortell es troba una corona ben retallada i daurada. Aquell qui troba la fava és anomenat el "Rei o Reina de la fava" en representació dels Reis d'Orient i és qui portarà la corona i presidirà la festa.

Quaresma:
Període de temps de prop de set setmanes de durada comprès entre la fi del Carnaval i la Pasqua de Resurrecció.
Popularment, aquest interval de temps ha estat representat com una dona vestida amb ampla faldilla i set cames,sovint com una vella múrria i esquerpa amb un bacallà a les mans.

Carnestoltes:

DIJOUS GRAS: és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. El costumari d'aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons.
S'estructura al voltant d'una seqüència ritual que inclou l'arribada, el regnat, la mort i l'enterrament a la població d'un personatge anomenat Carnestoltes.
Desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades.
Dimecres de Cendra: moment en què el ninot és sentenciat a mort i cremat a la foguera.



Aquest ha sigut el nostre treball de territori complementat amb aquest power point.

Actualitat educativa

Aquesta actualitat educativa a estat feta pel meu grup que està format per l'Encarni Bosch, el David Sànchez i jo.

Brigada antinovillos

Aquest article té com a idea principal des de l’àmbit educatiu que tots els cossos de policia estan realitzant un treball col•laboratiu per evitar l’absentisme escolar i el consum de drogues, que com explica la notícia va bastant lligat.
Com volen evitar aquest problema:
Com a càstig, s’acompanya als nois al seu centre educatiu, s’avisa als seus pares i en cas de tenir drogues, apart de la denúncia pertinent, es posa una sanció econòmica que es podrà franquejar si es participa a una teràpia que s’imparteix els dissabtes pel matí.
La policia fa un seguiment d’aquests nois per saber si reincideixen. El cos de policia realitza una tasca multidisciplinar amb els serveis socials.

A partir del treball realitzat i de la nostra pròpia experiència no podem afirmar que les mesures proposades siguin del tot eficaces, però situant-nos des de la perspectiva d’un menor podem analitzar la situació i saber que ells es sentiran controlats i vigilats, ja que els adolescents necessiten sentir-se lliures i intentaran per tots els mitjans evitar el control ja sigui parental, escolar o civil.
A l’adolescència les amistats són un punt de referència, un grup d’iguals, un model a seguir.
La solució que plantegen els cossos de seguretat de l’Estat no hauria d’estar tan centrada en el càstig sinó que seria millor enfocar-ho des d’un àmbit més preventiu, és a dir, nosaltres creiem que en comptes de l’actuació de la policia, haurien de crear una xarxa de comunicació entre la família i l’escola (o en tot cas, reforçar-la), on la família imparteixi uns valors i des de l’escola es complementin per tal que els joves interioritzin aquests aprenentatges i els apliquin a la vida real i quotidiana.
Referint-nos al fracàs escolar relacionat amb el consum de drogues pensem que no són causa-efecte, però si que van lligades, ja que els porros tenen un caire social bastant elevat.
Els adolescents volen ser lliures i sentir-se compresos pels amics, per tant es deixen influenciar i el que creiem és que s’ha de reforçar l’autoestima dels joves per abolir aquest problema.


Altres noticies que hem trobat:




- “Caminos escolares para los niños de Sants”: garantitzar seguretat, traslladar-se amb seguretat, conviure com ciutadans) -El Periódico
- Els pares s’oposen a organitzar les activitats de l’entrada del febrer –El Periódico
- Els directors podran crear classes amb alumnes d’edats diverses –El Periódico
- Els encarregats dels centres volen més autoritat i menys paperasses –El Periódico
- L’escola obrirà el 7 de setembre i tancarà una setmana al febrer –El Periódico

Revistes educatives

Les revistes educatives són aquelles que tenen com a fi ensenyar alguna cosa.
A la nostra disponibilitat tenim un gran ventall per escollir que més endavant os les presentaré. Podem trobar de dos classes que són: les que estan dirigides a nens i les que van dirigides a pares i/o educadors. Cada revista desenvolupa uns temes a tractar o altres segons el destinatari.
Començaré explicant quatre de les revistes educatives dirigides cap als pares i/o educadors i posaré una petita fitxa tècnica de cinc revistes més.

La primera revista es diu CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil), es publica mensualment i el seu cost es de 7€. La seva editorial es Torre de Papel S.L. i ens ofereix la possibilitat de subscriviu-nos.
Aquesta inclou: una entrevista, un estudi, un reportatge i diferents articles on els autors escriuen sobre un tema. També ens ofereix una secció amb diferents recomanacions de llibres dirigits a les diferents edats. Els llibres estan organitzats per gèneres (còmics, assajos, llibres d’aula i novetats) i aquests separats per temes (música, ciències,…).
La revista ens ofereix una agenda on s’inclouen diferents esdeveniments, fets o encara no, interessants respecte al món de l’educació com per exemple trobades, conferencies,…
Guix, és la segona revista que a diferència d’altres aquesta té un format diferent ja que ens la presenten amb una orientació horitzontal. Guix és bimensual, costa 7,80€ i és de l’editorial Graó, ens ofereix l’opció de subscripció. La revista inclou diferents anuncis de la seva editorial on fa publicitat de possibles llibres i revistes que puguin interessar als lectors.
Aquest any la revista té les cobertes amb diferents dibuixos fets per nens de primària. Els dibuixos estan fets a partir del què suggereixen el fons d’aquest dibuixos.
La revista està organitzada en sis apartats que són: editorial, opinió, un monogràfic, experiències, escola, territori i comunitat, reflexió sobre la pràctica i recull.
El monogràfic es el que desenvolupa el tema i els apartats següents tracten sobre el tema tardat però amb diferents punts de vista, opinions, notícies,...
El recull fa referència a trobades, llibres,...
Suports, revista catalana d’educació inclusiva i es publica quatre vegades l’any fent-la coincidir amb cada estació. Aquesta revista correspon a La Universitat de Vic.
El temari ens el reparteix en diferents apartats que són: el monogràfic, els articles, els clàssics, les aplicacions i les ressenyes de llibres.
El monogràfic ens explica un tema determinat amb detalls i diferents dades, segons pensa l’autor d’aquest. Els articles ens expliquen una notícia i ens fa caure en una petita reflexió feta a partir d’un qüestionari. El qüestionari que conté són preguntes senzilles però a la vegada et fa entendre el text prèviament llegit. Els clàssics, aquí exposen un tema els autors i desprès és desenvolupat. El tema sempre estarà relacionat amb el tema de l’educació o amb els nens. Les aplicacions exposen un fet real o imaginari però que podria ser possible on la seva intencionalitat es orientar-nos cap aquell problema en el cas que ens el trobem. Les ressenyes de llibres, ens proposa un llibre que ens l’explica d’una forma breu per fer-nos l’idea de què tracta.

La Guia Pràctica d’Acollida Lingüística, és una revista única, és a dir que no té més publicacions, aquesta es pot trobar en paper i on-line (http://www.xtec.cat/crp-hospitalet/continguts/recursos/acollida/guia_acollida.pdf) . La revista desenvolupa tres processos bàsics de l’acollida lingüística (l’acollida inicial, l’aprenentatge de la llengua catalana i les relacions socials.) i un recull d’experiències.
L’acollida inicial fa referència al conjunt de processos que es produeixen des de l’etapa de la pre-matrícula fins al moment de la incorporació de l’alumne al centre escolar o de lleure.
L’aprenentatge de la llengua catalana inclou l’escolarització i el reforç escolar i l’aprenentatge de la llengua pels adults.
Les relacions socials es centra per una banda en les interaccions amb l’alumnat nou i d’altre amb les seves famílies.
Cada tema ve acompanyat d’unes eines que són recursos, orientacions i fons de consulta.
El recull d’experiències són projectes encapçalats per escoles, entitats,.. que exposen diferents resultats positius, d’una pràctica feta, en l’ús del català a curt o mitjà termini. Cada pràctica conté una breu avaluació, comentaris o suggeriments fets per part de l’editorial.

Aloma, és la revista de la nostra universitat, és bianual i té una temàtica definida en cada número, és diferent.
La seva primera part consisteix en exposar i explicar el tema definit. Aquesta part també conté exemples, gràfiques, dades... tot complementant a l’ informació donada. La recerca és com es diu l’apartat aquest.
La lectura és la segona part on recomana diferents llibres i fa petites introduccions als llibres recomanats.
També té un apartat que va dedicat als col•laboradors que és on s’agraeix la seva participació i fa una petit ressenya.
L’ultima part es la de números anteriors on ens fa un petit resum d’aquests.
Explicades ja les quatre revistes educatives més significatives dirigides pel professorat i/o pares, veurem exemples de cinc revistes més que són semblants a les explicades anteriorment.
1- Revista de Ciencias de la educación.

2- Educadores/ Espacio de ideas y proyectos educativos.

3- Padres y maestros

4- Cuadernos de Pedagogía (monográfico)

5- Comunicación y pedagogía.

Pel que fa a les revistes per a nens i infants trobem quatres que són: Cavall Fort, Cucafera, Tiro Liro i Reporter DOC. Totes aquestes les explicaré d’ara endavant.
Començaré explicant Reporter ODC, aquesta revista per a nens a partir de 9 anys en la qual es desenvolupen temes que interessen als nens.
Es de l’editorial Bayard, publicació mensual i el seu cost es de 5,75€.
El seu contingut ve basat per quatre temes que són : el món, la història, la ciència i els animals.
En el món s’expliquen diferents temes referits a un mateix país com la cultura, el menú, la religió,...
En la història s’explica un invent, descobriment,.. a través de còmics, que fan més entenedor i clar el que vol transmetre.
En la part de ciència ens proposa una pregunta que serà contestada al llarg de l’apartat d’una forma dinàmica.
Els animals explica les coses més necessàries d’un animal en concret.
Aquesta revista també adjunta jocs, receptes, opinions dels lectors,...
Una altre revista, i bastant coneguda, és Cavall fort. Aquesta no conté un sumari tan marcat com la resta. Podem diferenciar diferents apartats com són articles, jocs, vinyetes, còmics,...
Tot això per fer que els més petits aprenguin d’una forma més entretinguda i dinàmica.
Aquesta revista també s’edita pels més petits i es titula Tatano, és mensual i costa 4,60€. Pel que fa als continguts, conté els mateixos però fets per als més menuts. A diferencia de l’altre aquí també inclouen recomanacions de llibres.
Cucafera és una altre revista educativa pels més menuts que està recomanada pels nens de 4 a 6 anys, es mensual i el seu cost es de 5,75€. La seva editorial és Bayard.
Pel que fa als continguts d’aquesta revista no estan definits ja que en cada número els temes canvien.

Ens ofereix una sèrie de jocs que fa que els nens entenguin que estan creixent i es fan grans.
Els hi formulen preguntes per ser contestades amb les diferents activitats.

L’última revista i per això no és la menys important és la Tiro Liro. És de l’editorial Bayard, és mensual i costa 5,75€. Ens dóna l’opció de subscriviu-nos . Aquesta revista recomana que sigui llegida per nens de 7 a 10 anys.
Expliquen un conte amb el qual intenten ensenyar alguna cosa que desprès desenvoluparan a través dels jocs, històries, còmics...

Com hem pogut observar les revistes es poden separar segons els destinataris.
La diferencia principal que es pot observar és el contingut que contenen unes i les altres, els temes i la presentació. En les revistes per nens els temes són més senzills i la seva presentació és més animada i amb més colors, mentre que en les que estan dirigides per als professors i pares són més series i tracten temes més indicats per a ells.

Actualitat educativa

L'actualitat educativa del dia 25 de Novembre ens l'han fet el Juan Antonio, el Marc i la Irene.
Ens han explicat aquesta noticia.

Personalment aquesta noticia no em "xoca" molt ja que cada dia més ens trobem amb casos d'aquests.
Ara que ens estem formant per ser mestres em plantejo si de debò ens han de formar per educar o per ser un guàrdia davant la classe.
Cada vegada més els alumnes perden el respecte als professors. Amb les preguntes que ens ha fet el grup de treball d'aquesta noticia nosaltres hem pogut treure unes conclusions, segons els nostres punts de vista.
Les conclusions extretes van ser aquestes:aquells nens passen moltes hores sols perquè els seus pares treballen tota la jornada, desestructuració familiar , falta d’educació per part dels pares, la influència de TV i videojocs,...

Elogi de la feblesa

El llibre Elogi de la feblesa va ser escrit per Alexandre Jollien.

Aquest llibre autobiogràfic, explica a través d'una conversa imaginària del noi amb Sòcrates, una vida plena de feblesa i al mateix temps de coratge d'un discapacitat físic i tot el seu entorn. Narra també un munt d'experiències i relacions viscudes que han aportat a l'Alexandre tota l'experiència que en ell mateix mostra.
En la lectura podem veure com un discapacitat fa que passi de fer capces de cigarretes en un taller ocupacional a arribar a la Universitat de Filosofia.

Una vegada llegit el llibre ens van passar la conferencia que va fer l'Alexandre Jollien a Blanquerna i més tard ho vam comentar i vam debatre sobre els temes que van sortir a la conferencia com podrien ser: la força que té l'Alexandre en el seu dia a dia o el suport de la seva família per arribar a la Universitat.

I si fos veritar,...

A seminari ens va fer portar un llibre que ens agrades i explicar per sobre el seu argument. Jo vaig escollir "I si fos veritat..." de Marc Levy, aquest llibre jo el vaig llegir a tercer d'ESO i em va agradar molt.

Aquí us faig un breu resum del llibre: Lauren és una jove metgessa que ha patit un accident de trànsit i es troba en estat de coma en un hospital de Sant Francisco. El sorprenent del cas és que du una vida paral.lela i visita el seu apartament, ara ocupat per un arquitecte...Té cap sentit deixar-se endur par aquesta història extravagant? Per què només ell pot compartir el secret de la doble vida?

Aquesta novel.la al 2005 es va dur al cinema amb el títol "Ojalá fuera cierto"

Ordinadors a Dinamarca

la Raquel Barberà, la Laia Castellà i l’Esther Aldehuela ens han parlat sobre l’ús d’ordinadors a Dinamarca als exàmens finals.
Aquesta noticia tracta de que molts alumnes danesos utilitzant i utilitzaran els ordinadors per fer els exàmens finals encara que l'ús de l'Internet i xats no estaran permesos.

Penso que com a iniciativa està bé ja que s'estan implantant les noves tecnologies a les escoles cada dia més i seria una forma de potenciar aquest ús.
Com a futura professora penso que aquesta manera de fer els exàmens però si les activitats del dia a dia.

La gorda y el llorica

L’Adrià Pérez,la Laura Hedo i la Mònica Talegón van ser els encarregats d'obrir la sessió de seminari amb la seva actualitat educativa i ens van portar una noticia titulada "La gorda y el llorica".

Aquesta noticia tractava d'una mestra que va posar aquestes dues etiquetes a dos dels seus alumnes. Als altres també els tirava estoigs...
La mestra va ser condemnada a quatre anys d’inhabilitació i vàries multes.
Ella es defensava dient que era ella la victima, que els alumnes eren els que pegaven.
Una frase que va dir i em va sobtar molt va ser:“Lo último que me esperaba es que me abrieran un expediente por hacer bien mi trabajo”.

Personalment penso que aquesta dona no hauria de tornar a "educar" si ho podem dir així ja que els nens estan rebent com a model algú que no hauria de ser-ho.

Actualitat educativa

Avui a seminari els ha tocat al Josep, al Jordi i a l'Aina exposar la seva noticia sobre l’actualitat educativa i ens han parlat sobre un article de educació per a la ciutadania, una materia nova que s’està implantant a primària i secundària.
L'article tractava bàsicament de que uns a casa fan més que d'altres i si els nens ajudaven.

Personalment penso que aquesta assignatura hauria d'estar enfocada d'una altre manera ja que educar als nens a casa es una feina dels pares, no dels professors.
Els professors s'encarreguen d'educar als nens a l'escola i a ensenyar.

Va de mestres

L’altre dia vam parlar del llibre Va de mestres de J. Cela i J. Palou i vam haver d'entregar un treball. Vam destacar cinc fragments que ens haguessin cridat l'atenció. És un llibre interessant dirigit a persones que són o seran mestres.
Amb aquestes experiències que ens mostren els autors podem veure com van actuar ells i agafar nosaltres la seva experiència per quan haguem de tractar amb nens.
Vam fer un petit debat a seminari per poder veure les diferents opinions del grup.
Aquest llibre penso que seria bo que tots ens ho llegissin i penséssim i al acabar la carrera ens ho tornéssim a llegir per recordar que cada nen és un món.

Objecte personal

Avui dia 29 de setembre hem hagut de portar un objecte personal que ens identifiqués. Jo he portat un mocador ja que m'agraden i a l'hivern és quan més porto per resguardar-me del fred.
No tinc molts però els que tinc els utilitzo molt.
Entre altres objectes portats han hagut: pel.licules, llibres, ...

Zoo de Barcelona

Nosaltres a la setmana d'activitats extraordinàries vam anar al Zoo de Barcelona i allà ens van donar la següent informació:

Avui l'educació es considera l'objectiu principal d'un zoològic i el que dóna sentit a la seva existència. Per a arribar a aquest objectiu existeix un Departament d'Educació que té com missió primordial contribuir que les persones que anualment visiten el Zoo entenguin, apreciïn, respectin i estimin als animals, el que és de gran ajuda per a salvaguardar la vida salvatge i natural. S'organitzen diverses activitats dirigides al públic infantil, en les quals participen anualment més de 50.000 nens, i també altres dirigides al públic adult. Les activitats infantils, que són portades a terme per educadors especialitzats en zoologia, són de dos tipus:

Activitats per a escolars:

les visites comentades i els tallers, que abasten des de preescolar fins a batxillerat i que es preparen en funció dels currículums escolars. Es tracten fins a 20 temes diferents, però també és possible oferir altres temes a petició del professorat.

Activitats extraescolars, activitats dirigides al públic infantil durant els caps de setmana i els períodes de vacances entre les quals figuren els Dissabtes Infantils, les Festes de Natalicis i els Tallers de Zoologia.

Les activitats per a adults són també de dos tipus:

Cursos de formació de personal (cursos de preparació per a futurs cuidadores, cursos de formació d'educadors).

Cursos de divulgació zoològica que es realitzen durant el curs acadèmic i també a l'estiu i que són impartits per tècnics del Zoo i professors universitaris.

A més, el Zoo organitza Sortides i Excursions al camp en les quals es visiten llocs d'especial interès zoològic en companyia de guies especialitzats.

Per més dubtes consulteu la pagina web i si voleu veure els tallers que realitzen demaneu-nos el quadern de les activitats.