Llenguatge audiovisual

A classe de COED ens ha posat diferents anuncis per veure la intenció de cadascun. La llum, la música, ... tot té una intenció que nosaltres no apreciem si no ens parem a analitzar. Els anuncis que ens han posat han sigut aquests:

Galeries:



En aquest podem veure la importància de la música ja que l'han fet coincidir amb gestos. La llum és un aspecte molt important en aquest anunci. Ens intenten vendre el producte amb unes qualitats molt bones, resistents,... i ho fan amb l'exemple dels nens.


Altea XL:



En aquesta altre podem veure que els colors i la llum no tenen tanta importancia com l'altre però la música si ja que comença fluixa i va pujant. Aquest anunci a diferencia de l'altre ve lligat amb l'anunci del mateix producte ja que al final comparteix un ninot que l'altre també el tenia.

Com parlar bé en públic

EL CONTROL DELS NERVIS
Sis coses que ens faran perdre els nervis:
1. L'efecte melic:l'orador creu que és transparent i tothom ho percep i el públic veu aquesta tranquil•litat.
2. És normal estar nerviós: l'adrenalina.
3. Una bona preparació: la millor garantia.
4.Experiència i pràctica: més autoconfiança.
5. Alguns trucs pràctics
- Els nervis disminueixen si l'orador fa unes passes i s'aixeca.
- Si falla la veu, cal aclarir la gola i beure aigua.
- Respirar profundament i lentament abans de començar.
- Somriure.
- Abans de començar, donar un cop d'ull.
- Dominar el principi i el final.
- Començar poc a poc.
- Arribar al lloc on es fa la presentació amb temps.
6. I si em quedo en blanc?
- Reconèixer-ho, però sense demanar disculpes ni oferir explicacions.
- Repetir el darrer que s'ha dit però amb diferents paraules
- Formular una pregunta al públic.
- Saltar-se la part del discurs on s'era i continuar per la següent.
- Fer un resum fins aquell moment.
- Resumir el darrer que s'ha dit.

QUATRE PREGUNTES BÀSIQUES: PER QUÈ, QUI, QUÈ I COM.
Quintilià, un dels grans mestres de la retòrica romana, distingia cinc frases en la preparació d'un discurs:
1. Invenció.
2. Disposició.
3.Elocució.
4. Memòria
5. Acció.

LA IMPROVISACIÓ
Dues condicions bàsiques:
1. Coneixements: ha de dominar el tema.
2.Memòria: ha de memoritzar el que dirà.

EL FEEDBACK: LA MIRADA
El feedback tanca un procés comunicatiu en cercle. L’esquema bàsic té cinc fases:
1. L’emissor té unes idees que vol transmetre.
2. L’emissor expressa les idees (bé o malament) en un missatge.
3. El receptor rep el missatge.
4. L’emissor capta la reacció del públic mitjançant el feedback.
5. L’emissor segueix transmetent les seves idees.

És essencial per a l’orador mirar l’auditori, per dos motius:
1. Mirar és obtenir informació.
2. Mirar és dominar.

El bon orador improvisa i varia el discurs en funció de la resposta del públic. El feedback pot provocar canvis:
– Saltar-se una part de la presentació que s’intueix que no interessarà.
– Desenvolupar més una part que estava previst explicar per sobre.
– Contar o deixar de contar anècdotes o acudits.

LA RESPIRACIÓ DIAFRAGMÀTICA
Hi ha un tipus de respiració, més profunda i completa: la diafragmàtica. Aquest sistema consisteix a inspirar l’aire i introduir-lo fins a l’estómac .

Característiques:
1. No es força la gola.
2. S’evita l’ofec i el cansament.
3. La veu és més atractiva.

EL SILENCI
El silenci té tres grans virtuts:
1. Dóna a entendre clarament que l’orador no està
nerviós.
2. Permet a l’orador respirar millor.
3. El silenci és un element més d’entonació, que permeta l’orador articular el discurs i remarcar les coses importants.
Les pauses poden servir per a:
– Anunciar un missatge principal.
– Donar temps a pair un missatge important.
– Separar dues parts del discurs.
– Recuperar l’atenció.

LLENGUATGE ORAL
Les característiques bàsiques del llenguatge oral:
– Fer frases curtes, senzilles i contundents, separades per pauses. Evitar les frases llargues i alambinades.
– No utilitzar 10 paraules per dir una cosa que pot dir-se amb 4.
– Evitar l’argot especialitzat, les paraules complicades i les frases buides.
– Evitar el llenguatge abstracte i imprecís.
Les tres característiques bàsiques del llenguatge oral són: claredat, precisió i brevetat.
L’ HUMOR
– Trenca barreres amb l’auditori.
– Genera identificació i confiança.
– Relaxa l’auditori i, en relaxar-lo, el fa més receptiu.

L’ACTITUD: COMENÇAR AMB UN SOMRIURE
Moltes vegades, abans que l’orador obri la boca, el públic ja ha emès un judici sobre ell i, per tant, sobre el contingut del seu discurs.

1. La posició del cos: és l’expressió de l’autoritat i la seguretat de l’orador.
2. La gesticulació: és l’expressió de l’energia de l’orador.
3. La mirada: és el que expressa si l’orador és conscient del públic i s’hi comunica.

LA POSICIÓ DEL COS
Cal estar dret, no assegut. Els peus han d’estar separats, més o menys alineats amb les aixelles.
recomanacions pràctiques pel que fa a la posició:
– Ensenyar el cos sencer
– Moure’s de tant en tant.
– Evitar els moviments cíclics
– Evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes,..
– No creuar els braços perquè dóna imatge d’inseguretat i d’estar a la defensiva.

LA GESTICULACIÓ
Compleixi quatre condicions:
1.Ha de ser natural.
2. No ha de semblar assajada.
3. Ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú.
4. No ha de ser exagerada.

Hi ha dues classes de gestos: oberts i tancats. Els gestos oberts denoten l’absència d’una imposició i la possibilitat d’escollir. Els gestos tancats expressen el contrari.

Consells generals:
– Cal mostrar les mans al públic.
– Cal evitar els gestos que neixen de la inseguretat o el
nerviosisme.
– Cal evitar fer moviments breus i ràpids amb l’avantbraç.
– No s’han d’acabar els gestos massa de cop.

LA MIRADA
El bon contacte visual s’aconsegueix en tres etapes:
1. Mirar envers les persones de l’auditori i no per sobre dels seus caps.
2. Aprendre a mirar els elements del públic.
3. El contacte visual: consisteix a “escoltar” el públic amb la mirada. És el més important. El contacte visual significa mirar directament una persona del
públic com si ho féssim individualment.

ELS MITJANS AUDIOVISUALS
1. Els mitjans audiovisuals permeten destacar paraules o conceptes. En les transparències o a la pissarra, l’orador hi pot anotar l’essència del contingut del discurs, de manera que el públic ho vegi més clar.
2. Els mitjans audiovisuals són molt importants i útils per a un tipus concret d’informació: l’estadística. De vegades és imprescindible presentar informació estadística.

GRÀFICS DE BARRES
Els més corrents són els anomenats simples, i n’hi ha de dues classes:
1.Per a presentar l’evolució d’un tema durant un cert temps.
2. Relació de diferents assumptes entre ells, en un període tancat.
Algunes recomanacions per a aquesta mena de gràfics:
– Triar bé les proporcions entre els eixos, de forma que destaqui el missatge que es vol transmetre.
– Evitar les ambigüitats. Ha de quedar molt clar quins valors són a l’eix de les X (abscissa, horitzontal) i a l’eix de les Y (ordenada, vertical).
– Cada gràfic ha de tenir un títol o encapçalament general. Els dos eixos han d’estar ben retolats.

GRÀFICS LINEALS
Permeten mostrar dades i identificar possibles tendències al llarg de períodes de temps. Són molt indicats per a subratllar canvis en quantitats absolutes a través del temps.
Hi ha gràfics simples (una sola línia) i complexos (diverses línies).

GRÀFICS CIRCULARS O FORMATGETS
És un recurs molt atractiu quan es tracta d’expressar percentatges sobre un total .El gràfic ha d’incloure el percentatge de cada segment, la xifra en unitats absolutes del que representa la mostra i un color diferent per a cada porció.

TÈCNIQUES LÒGIQUES DE RECERCA D’IDEES
1. La documentació i el coneixement del tema.
2. L’estrella de les 6 w
3. El cub
4. Anàlisis FODA

DISCURS ARGUMENTATIU
Desenvolupament: les 4 P
1. Posició
2. Problema
3. Possibilitats
4. Proposta

DECÀLEG DEL LLENGUATGE ORAL
1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.

Habilitats lingüístiques

Parlar, escoltar, escriure i llegir

Són les quatre habilitats que ha de dominar un usuari de la llengua per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles: són les habilitats lingüístiques.
Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors. Segons el paper que tingui un individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim les habilitats receptives (escoltar i llegir) i les productives (parlar i escriure).
L’altre factor de classificació és el canal que s’utilitza en el procés de comunicació. Així tenim les habilitats orals (parlar i escoltar) i les escrites (escriure i llegir).

El llenguatge

El llenguatge és la facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell.

Característiques del llenguatge humà

- possibilitat d'establir comunicació. Un emissor expressa un missatge i la resposta del receptor altera els propers missatges.
- la capacitat de referir-se a realitats allunyades en el temps i l'espai del moment comunicatiu o fins i a tot de referir-se a realitats no existents.

Llenguatge verbal i llenguatge no verbal

El llenguatge verbal, el que fa servir la paraula oral o escrita, ens permet organitzar i conceptualitzar el pensament.

El llenguatge no verbals el que fa servir altres codis. Aquests utilitzen els colors, les mirades, els sons o les olors per a construir llenguatges més específics.

Funcions del llenguatge

- Funció referencial o representativa
- Funció expressiva o emotiva
- Funció conativa o apel·lativa
- Funció fàtica
- Funció metalingüística
- Funció poètica

Caracteristiques textuals

Característiques textuals


Adeqüació:l'adequació determina la varietat i el registre qe cal usar en cada situació comunicativa.


Coherència: fa referència tant al tema o idea del text com a l'estructura. L'emissor selecciona la informació rellevant que vol transmetre, ho organitza tot
en una estructura comunicativa.


Cohesió: És el resultat d'un esforç de l'emissor per donar pistes que guiïn el receptor cap a la construcció
del sentit del text.

La descripció

LA DESCRIPCIÓ

Descriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai, una persona.... Es pot descriure, per tant, qualsevol aspecte de la realitat: des dels més concrets, fins als abstractes.

En una descripció establim tres fases diferents:

1. Analitzar allò que distingeix l'objecte descrit,

2. Transcriure aquesta anàlisi en un lèxic pertinent,

3. Convertir aquest vocabulari en un text concret,

Els continguts d'una descripció han de ser coherents i han d'estar ben cohesionats.

CARACTERÍSTIQUES DE LA DESCRIPCIÓ

Descriurem les característiques morfosintàctiques i després les característiques lèxiques i d'estructura.

1. Característiques morfosintàctiques:

1. Les oracions solen ser simples i enunciatives.

2. Si són compostes seran per subordinació de relatiu o de predicat nominal.

3. Els temps verbals que predominen són els present d'indicatiu o l'imperfet d'indicatiu.

4. Hi abunden els verbs copulatius (ser, estar, semblar) i els de pertinença (tenir, portar).

5. Les oracions són simples, juxtaposades (unides per signes de puntuació) o coordinades copulatives amb el nexe i.

2. Característiques lèxiques:

El lèxic principal el constitueixen:

* els noms

* els adjectius qualificatius

* i els Sintagmes Preposicionals equivalents a un adjectiu.

3. Característiques d'estructura:

Les descripcions tenen en general una estructura que s'aproxima a la de l'argumentació: com a text no és altra cosa que una sèrie de frases ben construïdes i organitzades, lligades en progressió informativa, que persegueixen una determinada finalitat.


TIPUS DE DESCRIPCIÓ

Establim dues classificacions: segons la implicació de l'autor i segons el tema.

1. Segons la implicació de l'autor pot ser:

- Descripció objectiva: l'objecte és descrit sense manifestar la repercussió en el descriptor. Utilitza un llenguatge denotatiu.
- Descripció subjectiva: l'objecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc. que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.

2. Segons els temes parlem de:

-TOPOGRAFIA: descripció de l'espai, del lloc.

-CRONOLOGIA: descripció del temps.

-PROSOPOGRAFIA: descripció dels trets físics, externs.

-ETOPEIA: descripció dels trets anímics, interns.

-RETRAT: manté un grau de fidelitat alt amb la realitat material que descriu.

-PARAL·LELA: compara per remarcar les diferències o les semblances.

-QUADRE: descriu el context en que s'emmarca.

-CARÀCTER: descripció de les característiques anímiques.



Per tocar aquesta part del temari, ens han posat diferents descripcions fetes com a cançons,... i a partir d'aquí hem pogut veure com podem descriure diferents coses.

Bons comunicadors i joc de paraules

com ha de ser un bon comunicador?
Aquesta és la pregunta amb la qual ens va introduir la classe l'Imma.
Doncs bé nosaltres ho vam definir com:
- Tranquil
- Segur
- Expressiu
- Objectiu
- Bona fonètica i bon lèxic
- Educat
- Prudent
- Comprensiu
- Apassionat
- Obert
- Sincer
- Informat
- Imparcial

i vam dir alguns bons comunicadors que van ser:
- Rubalcaba
- Lorenzo Milà
- Espartac Perany
- Joan Laporta
- Pep Guardiola
- Jordi Baste
- Josep Llobató
- Sergi López
- Antoni Bassas
- Andreu Buenafuente



Després de fer aquest exercici ens va fer un "joc de paraules" que era avaluar de l'1 al 9 una sèrie de paraules del mateix camp semàntic de menys a més. Les paraules van ser:

1- Impur
2- Brut
3- Porc
4- Ronyós
5- Llardós
6- Merdós
7- Infecte

Quan vam dir tots els nostres resultats vam poder veure que segons el punt de vista de cada persona hi ha paraules que nosaltres creiem amb més intensitat que altres persones i això fa moltes vegades que nosaltres no veiem les coses iguals que la resta.

Codi oral i codi escrit

ORAL

- Comunicació espontània.
- El parlant pot rectificar, però no esborrar el que ja ha dit.
- L'oïdor està obligat a comprendre el text en el moment de l'emissió i tal com s'emet.
- Comunicació efímera. Els sons són perceptibles solament durant el temps que romanen en l'aire.
- Utilitza molt els codis no verbals: fisonomia, vestits, moviments, paralenguaje (qualitats de la veu i vocalitzacions: riure, plor)
- Hi ha interacció durant l'emissió del text.
- Mentre parla, el parlant veu la reacció de l'oïdor i pot modificar el seu discurs.
- Presencia d'elements prosòdics (entonació, accent, pausa,...)
- Presencia d'elements paralingüístics (qualitat de la veu, ritme, to, intensitat...)
- Presencia d'elements extralingüístics (cinèsics - postura-, proxèmics - distancia-)
- Presencia d'elements fàctics o elelements retroalimentadors del canal (feedback)
- Presencia de Díptics (o senyalitzadors) (pronoms personals, adverbis de lloc i temps, amb la possibilitat de substituir-los per gesticulacions, donada la presencia d'elements extralingüístics) Indicadors de planificació "en línia" del discurs i de l'adaptació d'aquest a la reacció de l'interlocutor



ESCRIT

- Comunicació elaborada.
- El parlant pot corregir i refer el text sense deixar rastres.
- El lector pot escollir com i on vol llegir el text
- omunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.
- L'escrit adquireix valor social de testimoni i registre dels fets.
- Utilitza poc els codis no verbals.
- El context extrlingüístic és poc important.
- L'escriptor crea el context a mesura que escriu.
- No hi ha interacció durant la composició.
- L'escriptor no pot conèixer la reacció del lector.
- Presencia de recursos gràfics (entre cometes, subratllat,...)
- Presentació estructurada del text
- Major complexitat en la construcció sintàctica (subordinació, frases més llargues que en la llengua oral)
- Major elaboració del discurs (presencia de marcadors de relacions entre frases, connectors lògics, organitzadors retòrics d'aquest,...)
- Organització del discurs en termes de subjecte+predicat
- Major densitat de la informació
- Elements lèxics plens



Aquestes son les idees que diferencien el codi escrit i el codi oral.

Fer Silenci

Per poder escoltar necessitem fer silenci. El silenci no només es callar sinó que també es necessari deixar la ment en blanc, tot i que això és bastant complicat ja que sempre estem pensant i la ment de l’ésser humà es distreu molt fàcilment amb olors, paraules, gestos...
Per poder aconseguir deixar la ment en blanc es necessita molta pràctica.


Francesc Torralba (2006) L’art de saber escoltar. Barcelona: Editorial Pagès

Territori

LES FESTES I TRADICIONS D'HIVERN A CATALUNYA



A Catalunya hi ha varies festes populars, la majoria són molt antigues. La gran part de pobles les celebren a les mateixes dates. Les festes actuals han arribat a les nostres dates gràcies a que els avis les han passat als fills i els fills als seus fills,.. de generació a generació han anat passant.

13 de desembre, Santa Llúcia:

Era considerada la patrona de les modistes, i protectora de la vista. Per aquest motiu hi havia aquestes dites, expressions i frases fetes:

Santa Llúcia!
expressat quan algú troba una cosa perduda.

Santa Llúcia et conservi la vista!
Per Santa Llúcia un pas de puça
referit a que sembla que el dia es vol començar a allargar, encara que no ho fa fins el dia del solstici d'hivern.

En aquest dia començava la Fira de Santa Llúcia, considerada com el preludi de les festes del Nadal, és per això que es posen a la venda els primers avets i arbres de Nadal, les figueres del Pessebre, i tota l'ornamentació de les festes nadalenques.

24 de desembre, Nit de Nadal:

Aquesta és una de les nits màgiques de l'any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l'arbre era la font i matèria primera per tota mena d'eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales....), per tot això calia fer una festa on l'arbre fos el protagonista, una mena de festa de l'arbre, a determinats llocs del món s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava se'l presentava alhora com a font de joia i alegria, d'on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces... que després, durant els dies de Nadal s'anirien consumint.
La festa del "Caga tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún... . El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l'abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l'adornava, se'l disfressava i pintava.
Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l'ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.
Era costum, al punt de la mitjanit, de celebrar la comunitat cristiana la litúrgia de la missa, l'anomenaven la Missa del Gall.



25 de desembre,Nadal:

Aquesta festa té el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, el cristianisme va transformar totes les festes de l'any i les hi va donar un caire religiós, així va quedar la festa del solstici d'estiu com la Festa de Sant Joan, el Carnestoltes com un període compensat amb la Quaresma, etc.
Dins del calendari Cristià, la festa de Nadal es considera com la més important de l'any. En aquest dia naixia Jesús fill de Josep i Maria.
És típic fer un gran dinar familiar, amb una "Escudella i Carn d'olla", "Pollastre farcit", no falta el cava, els fruits secs i els torrons, la cançó diu:

Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa
donarem un tall

També es fa un llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten nadales i amb un ambient tendre i distès tothom es parla, es retroben les famílies i es comuniquen en torn de l'arbre o del pessebre. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món. Fins i tot moltes guerres han fet festa en aquest dia (resulta irònic).

Per Nadal cada ovella al seu corral
Per Nadal qui res no estrena res no val



26 de desembre, Sant Esteve:

És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal.

"Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva"

El dia està centrat bàsicament entorn del dinar; es comença una mica més tard del compte i s'aprofiten les restes del dinar d'ahir, com el rostit, i es solen fer canelons, els convidats ja no són només els familiars sinó que també vénen amics, amigues, companys, companyes... com més gent millor.

Per Santa Caterina ven la gallina;
per Sant Esteve, que torni a ésser teva

En Pau Riba, en una cançó referida als àpats de Nadal i Sant Esteve deia:

"El matí de Sant Esteve els galls ja no cantaran..."

El sobretaula s'allarga i la tarda s'enfosqueix aviat. La gent amb la panxa plena, amb tants dies seguits de festa, amb l'escalfor de la llar i les poques hores de sol... tot plegat amb l'esgotament fa que aquest dia es vagi a dormir d'hora.

"Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre "



28 de desembre, Els Sants Innocents:

Aquesta festa, segons diuen alguns experts, és d'origen pagà; sembla que ser que avui començava unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes.

"De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes"

Aquestes festes eren conegudes com la Festa dels Bojos, i es celebrava a per tot Europa. Cal tenir en compte que durant l'hivern la terra era com adormida, la gent es passava moltes hores tancada a casa i havien de fer alguna cosa per entretenir-se, passar una bona estona, fer passar el fred, relacionar-se amb tothom... tot això explicaria el perquè d'unes festes d'aquestes característiques.
Actualment s'ha perdut aquest caire tant disbauxat i la festa s'ha centrat en la mainada i les diferents entremaliadures que es fan en aquesta data. Són bromes innocents i divertides, es plantes llufes o ninots de diaris retallats i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades que posen a prova l'enginy i la imaginació.



31 de desembre, l'home dels nassos:

Podria ser una altra resta de la Festa dels Bojos. Es sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l'any. Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d'espai – temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any.
Avui es fan els preparatius per rebre l'any nou. Es solen preparar sopars molt sofisticats i elaborats, s'organitzen balls de festa, es prepara el raïm i es posen els rellotges a l'hora en punt...
Menjar raïm per Cap d'Any porta diners per tot l'any
Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
En algunes contrades consideren aquesta nit com la festa major de les bruixes:
Per Sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra



1 de gener, Cap d'Any (Ninou) :

Ninou vol dir el primer dia de l'any i és una deformació del llatí "Annum Novum"
Any Nou, vida nova
Any comencem la fi veiem
En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en aquest any que comença avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o xai al forn.
La gent en trobar-se pel carrer es desitgen "Bon any" i es sol fer la broma de dir "Mira! Des de l'any passat que no ens vèiem"



5 de gener, cavalcada de Reis:

En aquest vespre arriba la Cavalcada dels Reis de l'Orient, la mainada s'aplega pels carrers on ha de passar la comitiva; a molt llocs els nens i nenes porten un fanalets que illuminen tot el recorregut i es sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc es fa amb diferents variants.
Mentre passa la cavalcada, la quitxalla aprofita per a donar la carta als Reis o als Patges Reials, la carta és plena d'illusions, amb llistes de joguines i regals per a tota la família, amb petites confessions de dolenteries i malifetes, així com declaracions de bones intencions. De vegades els més petits fent un cop de bona voluntat forçats una mica pels pares, avis, i la societat en general, es veuen obligats a donat la pipa (pipo o xumet) i a sobre dels nervis per la diada passen una mala nit per la manca d'alguna cosa per xuclar i asserenar-se.
Per tal d'indicar on han de collocar els regals i joguines, es sol posar un plat per cada un de la família, també es posen les sabates ben enllustrades, i sovint una mica de menjar tant pels Reis i tot el seu seguici com també per el bestiar (camells, cavalls, elefants...
Nit de Reis estrellada, any de vi i llocades

6 de gener, Diada de Reis:

És el dia de la mainada per excellència, que des de primera hora del matí ja són llevats i desperten a tothom pels nervis i la illusió de descobrir que és el que els han deixat. A la majoria de les cases tot són rialles, somriures i visques. El mateix matí si fa un dia assolellat es veuen les places i carrers plens de nens i nenes amb joguines noves: bicicletes, pilotes, cotxets i jocs de tota mena. No falta mai la joguina de moda que durant aquest dies ens han bombardejat amb anuncis continus pels mitjans de comunicació per tal de que sigui consumida i demanada.
El dinar ja és l'últim d'aquestes diades, i es nota en tothom un cert embafament i amb ganes de tornar a la normalitat. És típic el tortell de Reis, dintre del qual hi ha una fava amagada i al mig del tortell es troba una corona ben retallada i daurada. Aquell qui troba la fava és anomenat el "Rei o Reina de la fava" en representació dels Reis d'Orient i és qui portarà la corona i presidirà la festa.

Quaresma:
Període de temps de prop de set setmanes de durada comprès entre la fi del Carnaval i la Pasqua de Resurrecció.
Popularment, aquest interval de temps ha estat representat com una dona vestida amb ampla faldilla i set cames,sovint com una vella múrria i esquerpa amb un bacallà a les mans.

Carnestoltes:

DIJOUS GRAS: és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. El costumari d'aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons.
S'estructura al voltant d'una seqüència ritual que inclou l'arribada, el regnat, la mort i l'enterrament a la població d'un personatge anomenat Carnestoltes.
Desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades.
Dimecres de Cendra: moment en què el ninot és sentenciat a mort i cremat a la foguera.



Aquest ha sigut el nostre treball de territori complementat amb aquest power point.

Elogi de la feblesa

El llibre Elogi de la feblesa va ser escrit per Alexandre Jollien.

Aquest llibre autobiogràfic, explica a través d'una conversa imaginària del noi amb Sòcrates, una vida plena de feblesa i al mateix temps de coratge d'un discapacitat físic i tot el seu entorn. Narra també un munt d'experiències i relacions viscudes que han aportat a l'Alexandre tota l'experiència que en ell mateix mostra.
En la lectura podem veure com un discapacitat fa que passi de fer capces de cigarretes en un taller ocupacional a arribar a la Universitat de Filosofia.

Una vegada llegit el llibre ens van passar la conferencia que va fer l'Alexandre Jollien a Blanquerna i més tard ho vam comentar i vam debatre sobre els temes que van sortir a la conferencia com podrien ser: la força que té l'Alexandre en el seu dia a dia o el suport de la seva família per arribar a la Universitat.

Zoo de Barcelona

Nosaltres a la setmana d'activitats extraordinàries vam anar al Zoo de Barcelona i allà ens van donar la següent informació:

Avui l'educació es considera l'objectiu principal d'un zoològic i el que dóna sentit a la seva existència. Per a arribar a aquest objectiu existeix un Departament d'Educació que té com missió primordial contribuir que les persones que anualment visiten el Zoo entenguin, apreciïn, respectin i estimin als animals, el que és de gran ajuda per a salvaguardar la vida salvatge i natural. S'organitzen diverses activitats dirigides al públic infantil, en les quals participen anualment més de 50.000 nens, i també altres dirigides al públic adult. Les activitats infantils, que són portades a terme per educadors especialitzats en zoologia, són de dos tipus:

Activitats per a escolars:

les visites comentades i els tallers, que abasten des de preescolar fins a batxillerat i que es preparen en funció dels currículums escolars. Es tracten fins a 20 temes diferents, però també és possible oferir altres temes a petició del professorat.

Activitats extraescolars, activitats dirigides al públic infantil durant els caps de setmana i els períodes de vacances entre les quals figuren els Dissabtes Infantils, les Festes de Natalicis i els Tallers de Zoologia.

Les activitats per a adults són també de dos tipus:

Cursos de formació de personal (cursos de preparació per a futurs cuidadores, cursos de formació d'educadors).

Cursos de divulgació zoològica que es realitzen durant el curs acadèmic i també a l'estiu i que són impartits per tècnics del Zoo i professors universitaris.

A més, el Zoo organitza Sortides i Excursions al camp en les quals es visiten llocs d'especial interès zoològic en companyia de guies especialitzats.

Per més dubtes consulteu la pagina web i si voleu veure els tallers que realitzen demaneu-nos el quadern de les activitats.

Debat i exposicions

A les classes de Comunicació oral, escrita i digital hem fet les recitacions han fet poemes com "Pa amb tomàquet" i contes com El pastor i el llop.
Els debats que s'han fet han sigut:

Els nens discapacitats en classes ordinàries?
Educació obligatòria fons als 18?.
La religió a les escoles?
Els nens i nenes de diferents edats han de compartir una mateixa aula?
Uniformes?
Pla escola 2.0?
El vel a les escoles?

Els hem d'avaluar amb el grup de debat.
Per poder avaluar els debats hem hagut de tenir en compte alguns aspectes ASPECTES DISCURSIUS, ASPECTES D’ORATÒRIA i ASPECTES ORGANITZATIUS.




Per fer les recitacions hem hagut de tenir en compte el llibre de "Com parlar en públic" que ens vam llegir i aspectes com: l'expressió oral, l'elecció del text, la mirada,la veu,...
Adjunto aquí una presentació on complementa les normes de l'exposició oral.

Conferències

Avui ha començat la setmana d'activitats extraescolars.
Ales 8:30 h. del matí ens esperava la senyora Eulàlia Bosch per fer-nos una conferència que es titulava Fer de mestre.
Personalment haig de dir que m'ha agradat força i m'ha sigut útil ja que podem veure des d'una altre perspectiva l'educació i també l'opinió d'una mestre.
Ens ha fet una comparació bastant lògica de l'educació amb les arts. Ella deia que les arts i l'educació són coses que van juntes ja que s'utilitzen a la vida quotidiana.
Una frase que m'ha impactat força ha sigut: "Si vosaltres llegiu les primeres frases d'Alíicia als vostres nens i ploreu d'emoció, és perquè viviu l'ensenyament i os agrada ensenyar."
Aquesta frase té una gran importància ja que qui viu l'ensenyament i li agrada ensenyar, veient la cara de sorpresa dels nens quan els hi estas explicant alguna cosa ja en té prou.
Com bé ha dit l'eulàlia Bosch, no eduquem a nens, eduquem a nens que creixent, el perquè és molt senzill i és aquest: tots els nens viuen en un constant cercle on les coses que se li diuen i expliquen les posen en pràctica i totes aquelles coses que ells volen aprendre i volen saber algú se les solucionen.
Fins aquí un breu resum de la primera conferència.

A les 11 ens hem reunit tots al Cibernàrium. En aquest cas ens han introduït el què era el Cibernàrium i desprès ens han explicat la WEB 2.0. Aquí os deixo un enllaç on ho explica per sobre: http://www.maestrosdelweb.com/editorial/web2/.
Aquesta conferència ha sigut per l'àmbit de les TIC ja que les tecnologies i l'educació estan bastant relacionades i al futur encara més.
Ens han passat un test en primer lloc on ens posaven diferents programes i havíem de contestar si els coneixíem o no, quasi tots no coneixíem més del 50% d'aquests programes.
La conferencia ha estat molt interessant ja que ens han introduït al món de la tecnologia i de l'internet en l'àmbit de l'educació.

He trobat un video que es va fer a la diputada de CiU al Parlament de Catalunya Irene Rigau que considera que amb la nova llei d'educació catalana "diem adéu a allò que al maig del 68 havia deixat a les escoles i al 'libro rojo del cole."
Aqui os deixo l'enllaç que personalment m'ha smeblat força interessant.

Los niños juegan en la calle en los pueblos y van a clases extraescolares en las ciudades

Aquesta noticia la he trobada al 20 minuts i justament m'ha recordat a un tema que es va parlar a seminari, si no recordo malament.
Aqui la deixo i opineu!

20MINUTOS.ES. 27.10.2009 - 12.35 h

El 70% de los niños españoles nunca van solos al colegio y siempre lo hacen en compañía de alguien (en el 77% por los propios padres). Entre los motivos que esgrimen los padres destacan la seguridad, la tranquilidad y la distancia. Nueve de cada diez niños van al colegio en el mismo núcleo urbano en el que residen

En cambio, también la distancia y la comodidad son los principales motivos que llevan a los padres a dejar que sus hijos vayan solos al colegio. La edad media en la que los pequeños comienzan a ir sin compañía a la escuela en España es a los 9,4 años, aunque en la mayoría de casos comienzan a hacerlo durante el periodo de los 7 a los 11 años (78%); mientras que el 12% lo hizo a los 12 años de edad.

Estos son algunos de los datos que se desprenden del estudio Los niños, las ciudades y la seguridad vial: una visión a partir de la investigación, realizado por Attitudes, el programa de Audi, con motivo de la organización de la VIII Jornada de Reflexión ¡La calle también es mía! Los niños, las ciudades y la seguridad vial, que se ha celebrado este martes en Madrid.

El estudio señala que en España, nueve de cada diez niños van al colegio en el mismo núcleo urbano en el que residen. Si atendemos al modo de transporte mediante el que se desplazan , podemos observar que el 59% va andando y el 40% en coche.

El entorno

Un 69% de los niños consultados se siente seguro cuando camina por su pueblo o ciudad, mientras que un 13% no se siente seguro y el 18% restante afirma que a veces se siente seguro pero otras veces no. Los padres priorizan la seguridad ciudadana a la hora de dejar que el niñovaya solo

Entre los motivos que han explicado destacan el hecho de ir siempre acompañado, el conocimiento de la gente del pueblo y del mismo pueblo. Por el contrario, los vehículos y la gente desconocida o rara son los aspectos que producen inseguridad.

Por su parte, los padres priorizan la seguridad ciudadana a la hora de dejar que el niño realice sus actividades con plena autonomía, destacando el vivir en un entorno seguro, la disponibilidad de mayor vigilancia policial y la seguridad vial.

El 65% de los padres que perciben su municipio como un entorno seguro lo hacen por tratarse de un barrio o pueblo pequeño, por la seguridad vial y por el poco tráfico existente. Por su parte, para el 31% que creen que es muy o bastante inseguro, destacan el tráfico, el que no se respeten las normas de circulación y la inseguridad vial.

Municipios más seguros

En municipios pequeños es más habitual que los niños jueguen en la calle, vayan en bicicleta o patinete y vayan a casa de sus abuelos en un entorno próximo a su casa; mientras que en los municipios grandes la actividad que más destaca es la de ir a actividades extraescolares.

En general, el conocimiento de los niños españoles sobre diferentes aspectos de educación vial relacionados con el hecho de ir por la calle es muy elevado en prácticamente todas las recomendaciones.

Jornada de Reflexión

La Jornada de Reflexión ha contado como conferenciante con la periodista Lenore Skenazy, bautizada por los medios de comunicación norteamericanos como "la peor madre de América” por permitir que su hijo Izzy, de 9 años, se trasladara solo por el metro de Nueva York para ir al colegio, en un país como EE UU donde apenas el 10% de los niños van solos al colegio.

A raíz de esta experiencia personal fundó el movimiento de los Free Range Kids (Hijos en libertad), una nueva tendencia que está en pleno debate en Estados Unidos y que cuestiona la obsesión y perfeccionismo de los padres con la educación de sus hijos. Es lo que los expertos denominan padres helicóptero o hiperpapás.

Por otro lado, se ha informado de que este mes de octubre se celebra el International Walk to School Month, cuyo objetivo es que durante este mes, los niños, padres, maestros y líderes de la comunidad participen en un evento mundial que celebra los beneficios de caminar.

http://www.20minutos.es/noticia/551133/0/seguridad/vial/menores/

Un petit gest, un gran significat.

Ella es diu Alba Maria i va nèixer el 24 d'abril del 1989 a Lleida. Ens coneixem de fa poc però puc dir que és una noia oberta i simpàtica. És sincera i diu el que pensa, és una mica tímida, però com tots al final perdem aquesta timidessa. És una noia senzilla i presumida. Encara que té un pis a Bracelona, que comparteix amb la seva parella, viu a Andorra, amb els seus pares i la seva germana . Ella és d'estatura normal, prima i blanqueta de pell. Té el cabell llarg, arrisat i moré. La cara la tè una mica allargada, els ulls grans, marrons i rodons. Així ès l'Alba.

Els Drets de l'Infant

Anteriorment ja vaig fer una entrada amb un article que ens van donar a seminari amb aquells drets del rei i reina de la casa, però avui he trobat una pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquesta pàgina està feta amb la intenció de fer-la pels infants, amés es titula la Web dels Infants.
En aquesta pàgina hi ha jocs, activitats... totes aquelles coses que serveixin per a ells i els hi ajudin a ser Infants com s'ho mereixen.
Aquí deixo l'enllaç per si algú vol visitar aquesta web.

http://www.bcn.cat/infancia/catala/

Sobre els éssers humans

Aquest vídeo le trobat per mitjà d'un amic i m'ha deixat sense paraules.
Explica què és l'ésser humà, i el compara amb tomàquets i porcs. En concret ens porta a una ciutat pobre del Brasil a La Isla de las Flores.
Penso que serà força interessant per veure realment cóm es la vida i preguntar-nos si es necessari tantes coses que tenim i segons nosaltres ho necessitem.

Video TIC

El portal edu3.cat