Mostrando entradas con la etiqueta Seminari. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Seminari. Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de diciembre de 2009

Últim dia de seminari


L'últim dia de seminari va ser una mica més relaxat encara que també va haver una lectura en veu alta.
Entre tots vam llegir un calendari d'advent, que com bé va dir l'Imma, és important saber d'on venim.
Després d'aquesta lectura l'Imma ens va delitar amb un dels seus poemes. En aquest cas, feia referencia al Tió, Aquest poema va desencadenar que el Tió de casa seva cagués sorpreses per a tots.
Més tard vam fer l'amic invisible on tots vam rebre un regalet fet a mà per cadascú de nosaltres.
Ja només ens quedava fer alguna cosa per la resta de seminari en aquest cas la Laura Hedo i jo vam fer un detallet però els nostres nois de seminari van ser més atrevits i ens van cantar una nadala, que tots els vam acompanyar amb les nostres afinades veus.
La Laia ens va fer un mini-concert amb la seva viola, que per cert va tenir molt de públic. Ens va tocar el Cant dels ocells.
Més tard van entrar més persones d'altres seminaris i ens van portar menjar i molta companyia. La Sandra ens va cantar una nadala en Anglès i també ho va fer molt bé.
Així va ser el nostre últim dia de seminari d'aquest semestre amb l'Imma i així tanco el meu bloc pel que fa aquest semestre.

sábado, 26 de diciembre de 2009

Actualitat educativa

Aquesta actualitat educativa a estat feta pel meu grup que està format per l'Encarni Bosch, el David Sànchez i jo.

Brigada antinovillos

Aquest article té com a idea principal des de l’àmbit educatiu que tots els cossos de policia estan realitzant un treball col•laboratiu per evitar l’absentisme escolar i el consum de drogues, que com explica la notícia va bastant lligat.
Com volen evitar aquest problema:
Com a càstig, s’acompanya als nois al seu centre educatiu, s’avisa als seus pares i en cas de tenir drogues, apart de la denúncia pertinent, es posa una sanció econòmica que es podrà franquejar si es participa a una teràpia que s’imparteix els dissabtes pel matí.
La policia fa un seguiment d’aquests nois per saber si reincideixen. El cos de policia realitza una tasca multidisciplinar amb els serveis socials.

A partir del treball realitzat i de la nostra pròpia experiència no podem afirmar que les mesures proposades siguin del tot eficaces, però situant-nos des de la perspectiva d’un menor podem analitzar la situació i saber que ells es sentiran controlats i vigilats, ja que els adolescents necessiten sentir-se lliures i intentaran per tots els mitjans evitar el control ja sigui parental, escolar o civil.
A l’adolescència les amistats són un punt de referència, un grup d’iguals, un model a seguir.
La solució que plantegen els cossos de seguretat de l’Estat no hauria d’estar tan centrada en el càstig sinó que seria millor enfocar-ho des d’un àmbit més preventiu, és a dir, nosaltres creiem que en comptes de l’actuació de la policia, haurien de crear una xarxa de comunicació entre la família i l’escola (o en tot cas, reforçar-la), on la família imparteixi uns valors i des de l’escola es complementin per tal que els joves interioritzin aquests aprenentatges i els apliquin a la vida real i quotidiana.
Referint-nos al fracàs escolar relacionat amb el consum de drogues pensem que no són causa-efecte, però si que van lligades, ja que els porros tenen un caire social bastant elevat.
Els adolescents volen ser lliures i sentir-se compresos pels amics, per tant es deixen influenciar i el que creiem és que s’ha de reforçar l’autoestima dels joves per abolir aquest problema.


Altres noticies que hem trobat:




- “Caminos escolares para los niños de Sants”: garantitzar seguretat, traslladar-se amb seguretat, conviure com ciutadans) -El Periódico
- Els pares s’oposen a organitzar les activitats de l’entrada del febrer –El Periódico
- Els directors podran crear classes amb alumnes d’edats diverses –El Periódico
- Els encarregats dels centres volen més autoritat i menys paperasses –El Periódico
- L’escola obrirà el 7 de setembre i tancarà una setmana al febrer –El Periódico

Revistes educatives

Les revistes educatives són aquelles que tenen com a fi ensenyar alguna cosa.
A la nostra disponibilitat tenim un gran ventall per escollir que més endavant os les presentaré. Podem trobar de dos classes que són: les que estan dirigides a nens i les que van dirigides a pares i/o educadors. Cada revista desenvolupa uns temes a tractar o altres segons el destinatari.
Començaré explicant quatre de les revistes educatives dirigides cap als pares i/o educadors i posaré una petita fitxa tècnica de cinc revistes més.

La primera revista es diu CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil), es publica mensualment i el seu cost es de 7€. La seva editorial es Torre de Papel S.L. i ens ofereix la possibilitat de subscriviu-nos.
Aquesta inclou: una entrevista, un estudi, un reportatge i diferents articles on els autors escriuen sobre un tema. També ens ofereix una secció amb diferents recomanacions de llibres dirigits a les diferents edats. Els llibres estan organitzats per gèneres (còmics, assajos, llibres d’aula i novetats) i aquests separats per temes (música, ciències,…).
La revista ens ofereix una agenda on s’inclouen diferents esdeveniments, fets o encara no, interessants respecte al món de l’educació com per exemple trobades, conferencies,…
Guix, és la segona revista que a diferència d’altres aquesta té un format diferent ja que ens la presenten amb una orientació horitzontal. Guix és bimensual, costa 7,80€ i és de l’editorial Graó, ens ofereix l’opció de subscripció. La revista inclou diferents anuncis de la seva editorial on fa publicitat de possibles llibres i revistes que puguin interessar als lectors.
Aquest any la revista té les cobertes amb diferents dibuixos fets per nens de primària. Els dibuixos estan fets a partir del què suggereixen el fons d’aquest dibuixos.
La revista està organitzada en sis apartats que són: editorial, opinió, un monogràfic, experiències, escola, territori i comunitat, reflexió sobre la pràctica i recull.
El monogràfic es el que desenvolupa el tema i els apartats següents tracten sobre el tema tardat però amb diferents punts de vista, opinions, notícies,...
El recull fa referència a trobades, llibres,...
Suports, revista catalana d’educació inclusiva i es publica quatre vegades l’any fent-la coincidir amb cada estació. Aquesta revista correspon a La Universitat de Vic.
El temari ens el reparteix en diferents apartats que són: el monogràfic, els articles, els clàssics, les aplicacions i les ressenyes de llibres.
El monogràfic ens explica un tema determinat amb detalls i diferents dades, segons pensa l’autor d’aquest. Els articles ens expliquen una notícia i ens fa caure en una petita reflexió feta a partir d’un qüestionari. El qüestionari que conté són preguntes senzilles però a la vegada et fa entendre el text prèviament llegit. Els clàssics, aquí exposen un tema els autors i desprès és desenvolupat. El tema sempre estarà relacionat amb el tema de l’educació o amb els nens. Les aplicacions exposen un fet real o imaginari però que podria ser possible on la seva intencionalitat es orientar-nos cap aquell problema en el cas que ens el trobem. Les ressenyes de llibres, ens proposa un llibre que ens l’explica d’una forma breu per fer-nos l’idea de què tracta.

La Guia Pràctica d’Acollida Lingüística, és una revista única, és a dir que no té més publicacions, aquesta es pot trobar en paper i on-line (http://www.xtec.cat/crp-hospitalet/continguts/recursos/acollida/guia_acollida.pdf) . La revista desenvolupa tres processos bàsics de l’acollida lingüística (l’acollida inicial, l’aprenentatge de la llengua catalana i les relacions socials.) i un recull d’experiències.
L’acollida inicial fa referència al conjunt de processos que es produeixen des de l’etapa de la pre-matrícula fins al moment de la incorporació de l’alumne al centre escolar o de lleure.
L’aprenentatge de la llengua catalana inclou l’escolarització i el reforç escolar i l’aprenentatge de la llengua pels adults.
Les relacions socials es centra per una banda en les interaccions amb l’alumnat nou i d’altre amb les seves famílies.
Cada tema ve acompanyat d’unes eines que són recursos, orientacions i fons de consulta.
El recull d’experiències són projectes encapçalats per escoles, entitats,.. que exposen diferents resultats positius, d’una pràctica feta, en l’ús del català a curt o mitjà termini. Cada pràctica conté una breu avaluació, comentaris o suggeriments fets per part de l’editorial.

Aloma, és la revista de la nostra universitat, és bianual i té una temàtica definida en cada número, és diferent.
La seva primera part consisteix en exposar i explicar el tema definit. Aquesta part també conté exemples, gràfiques, dades... tot complementant a l’ informació donada. La recerca és com es diu l’apartat aquest.
La lectura és la segona part on recomana diferents llibres i fa petites introduccions als llibres recomanats.
També té un apartat que va dedicat als col•laboradors que és on s’agraeix la seva participació i fa una petit ressenya.
L’ultima part es la de números anteriors on ens fa un petit resum d’aquests.
Explicades ja les quatre revistes educatives més significatives dirigides pel professorat i/o pares, veurem exemples de cinc revistes més que són semblants a les explicades anteriorment.
1- Revista de Ciencias de la educación.

2- Educadores/ Espacio de ideas y proyectos educativos.

3- Padres y maestros

4- Cuadernos de Pedagogía (monográfico)

5- Comunicación y pedagogía.

Pel que fa a les revistes per a nens i infants trobem quatres que són: Cavall Fort, Cucafera, Tiro Liro i Reporter DOC. Totes aquestes les explicaré d’ara endavant.
Començaré explicant Reporter ODC, aquesta revista per a nens a partir de 9 anys en la qual es desenvolupen temes que interessen als nens.
Es de l’editorial Bayard, publicació mensual i el seu cost es de 5,75€.
El seu contingut ve basat per quatre temes que són : el món, la història, la ciència i els animals.
En el món s’expliquen diferents temes referits a un mateix país com la cultura, el menú, la religió,...
En la història s’explica un invent, descobriment,.. a través de còmics, que fan més entenedor i clar el que vol transmetre.
En la part de ciència ens proposa una pregunta que serà contestada al llarg de l’apartat d’una forma dinàmica.
Els animals explica les coses més necessàries d’un animal en concret.
Aquesta revista també adjunta jocs, receptes, opinions dels lectors,...
Una altre revista, i bastant coneguda, és Cavall fort. Aquesta no conté un sumari tan marcat com la resta. Podem diferenciar diferents apartats com són articles, jocs, vinyetes, còmics,...
Tot això per fer que els més petits aprenguin d’una forma més entretinguda i dinàmica.
Aquesta revista també s’edita pels més petits i es titula Tatano, és mensual i costa 4,60€. Pel que fa als continguts, conté els mateixos però fets per als més menuts. A diferencia de l’altre aquí també inclouen recomanacions de llibres.
Cucafera és una altre revista educativa pels més menuts que està recomanada pels nens de 4 a 6 anys, es mensual i el seu cost es de 5,75€. La seva editorial és Bayard.
Pel que fa als continguts d’aquesta revista no estan definits ja que en cada número els temes canvien.

Ens ofereix una sèrie de jocs que fa que els nens entenguin que estan creixent i es fan grans.
Els hi formulen preguntes per ser contestades amb les diferents activitats.

L’última revista i per això no és la menys important és la Tiro Liro. És de l’editorial Bayard, és mensual i costa 5,75€. Ens dóna l’opció de subscriviu-nos . Aquesta revista recomana que sigui llegida per nens de 7 a 10 anys.
Expliquen un conte amb el qual intenten ensenyar alguna cosa que desprès desenvoluparan a través dels jocs, històries, còmics...

Com hem pogut observar les revistes es poden separar segons els destinataris.
La diferencia principal que es pot observar és el contingut que contenen unes i les altres, els temes i la presentació. En les revistes per nens els temes són més senzills i la seva presentació és més animada i amb més colors, mentre que en les que estan dirigides per als professors i pares són més series i tracten temes més indicats per a ells.

Actualitat educativa

L'actualitat educativa del dia 25 de Novembre ens l'han fet el Juan Antonio, el Marc i la Irene.
Ens han explicat aquesta noticia.

Personalment aquesta noticia no em "xoca" molt ja que cada dia més ens trobem amb casos d'aquests.
Ara que ens estem formant per ser mestres em plantejo si de debò ens han de formar per educar o per ser un guàrdia davant la classe.
Cada vegada més els alumnes perden el respecte als professors. Amb les preguntes que ens ha fet el grup de treball d'aquesta noticia nosaltres hem pogut treure unes conclusions, segons els nostres punts de vista.
Les conclusions extretes van ser aquestes:aquells nens passen moltes hores sols perquè els seus pares treballen tota la jornada, desestructuració familiar , falta d’educació per part dels pares, la influència de TV i videojocs,...

Elogi de la feblesa


El llibre Elogi de la feblesa va ser escrit per Alexandre Jollien.

Aquest llibre autobiogràfic, explica a través d'una conversa imaginària del noi amb Sòcrates, una vida plena de feblesa i al mateix temps de coratge d'un discapacitat físic i tot el seu entorn. Narra també un munt d'experiències i relacions viscudes que han aportat a l'Alexandre tota l'experiència que en ell mateix mostra.
En la lectura podem veure com un discapacitat fa que passi de fer capces de cigarretes en un taller ocupacional a arribar a la Universitat de Filosofia.

Una vegada llegit el llibre ens van passar la conferencia que va fer l'Alexandre Jollien a Blanquerna i més tard ho vam comentar i vam debatre sobre els temes que van sortir a la conferencia com podrien ser: la força que té l'Alexandre en el seu dia a dia o el suport de la seva família per arribar a la Universitat.

I si fos veritar,...




A seminari ens va fer portar un llibre que ens agrades i explicar per sobre el seu argument. Jo vaig escollir "I si fos veritat..." de Marc Levy, aquest llibre jo el vaig llegir a tercer d'ESO i em va agradar molt.

Aquí us faig un breu resum del llibre: Lauren és una jove metgessa que ha patit un accident de trànsit i es troba en estat de coma en un hospital de Sant Francisco. El sorprenent del cas és que du una vida paral.lela i visita el seu apartament, ara ocupat per un arquitecte...Té cap sentit deixar-se endur par aquesta història extravagant? Per què només ell pot compartir el secret de la doble vida?

Aquesta novel.la al 2005 es va dur al cinema amb el títol "Ojalá fuera cierto"

jueves, 10 de diciembre de 2009

Ordinadors a Dinamarca

la Raquel Barberà, la Laia Castellà i l’Esther Aldehuela ens han parlat sobre l’ús d’ordinadors a Dinamarca als exàmens finals.
Aquesta noticia tracta de que molts alumnes danesos utilitzant i utilitzaran els ordinadors per fer els exàmens finals encara que l'ús de l'Internet i xats no estaran permesos.

Penso que com a iniciativa està bé ja que s'estan implantant les noves tecnologies a les escoles cada dia més i seria una forma de potenciar aquest ús.
Com a futura professora penso que aquesta manera de fer els exàmens però si les activitats del dia a dia.

La gorda y el llorica

L’Adrià Pérez,la Laura Hedo i la Mònica Talegón van ser els encarregats d'obrir la sessió de seminari amb la seva actualitat educativa i ens van portar una noticia titulada "La gorda y el llorica".

Aquesta noticia tractava d'una mestra que va posar aquestes dues etiquetes a dos dels seus alumnes. Als altres també els tirava estoigs...
La mestra va ser condemnada a quatre anys d’inhabilitació i vàries multes.
Ella es defensava dient que era ella la victima, que els alumnes eren els que pegaven.
Una frase que va dir i em va sobtar molt va ser:“Lo último que me esperaba es que me abrieran un expediente por hacer bien mi trabajo”.

Personalment penso que aquesta dona no hauria de tornar a "educar" si ho podem dir així ja que els nens estan rebent com a model algú que no hauria de ser-ho.

Actualitat educativa

Avui a seminari els ha tocat al Josep, al Jordi i a l'Aina exposar la seva noticia sobre l’actualitat educativa i ens han parlat sobre un article de educació per a la ciutadania, una materia nova que s’està implantant a primària i secundària.
L'article tractava bàsicament de que uns a casa fan més que d'altres i si els nens ajudaven.

Personalment penso que aquesta assignatura hauria d'estar enfocada d'una altre manera ja que educar als nens a casa es una feina dels pares, no dels professors.
Els professors s'encarreguen d'educar als nens a l'escola i a ensenyar.

Va de mestres


L’altre dia vam parlar del llibre Va de mestres de J. Cela i J. Palou i vam haver d'entregar un treball. Vam destacar cinc fragments que ens haguessin cridat l'atenció. És un llibre interessant dirigit a persones que són o seran mestres.
Amb aquestes experiències que ens mostren els autors podem veure com van actuar ells i agafar nosaltres la seva experiència per quan haguem de tractar amb nens.
Vam fer un petit debat a seminari per poder veure les diferents opinions del grup.
Aquest llibre penso que seria bo que tots ens ho llegissin i penséssim i al acabar la carrera ens ho tornéssim a llegir per recordar que cada nen és un món.

Objecte personal



Avui dia 29 de setembre hem hagut de portar un objecte personal que ens identifiqués. Jo he portat un mocador ja que m'agraden i a l'hivern és quan més porto per resguardar-me del fred.
No tinc molts però els que tinc els utilitzo molt.
Entre altres objectes portats han hagut: pel.licules, llibres, ...

jueves, 3 de diciembre de 2009

Zoo de Barcelona

Nosaltres a la setmana d'activitats extraordinàries vam anar al Zoo de Barcelona i allà ens van donar la següent informació:


Avui l'educació es considera l'objectiu principal d'un zoològic i el que dóna sentit a la seva existència. Per a arribar a aquest objectiu existeix un Departament d'Educació que té com missió primordial contribuir que les persones que anualment visiten el Zoo entenguin, apreciïn, respectin i estimin als animals, el que és de gran ajuda per a salvaguardar la vida salvatge i natural. S'organitzen diverses activitats dirigides al públic infantil, en les quals participen anualment més de 50.000 nens, i també altres dirigides al públic adult. Les activitats infantils, que són portades a terme per educadors especialitzats en zoologia, són de dos tipus:

Activitats per a escolars:

les visites comentades i els tallers, que abasten des de preescolar fins a batxillerat i que es preparen en funció dels currículums escolars. Es tracten fins a 20 temes diferents, però també és possible oferir altres temes a petició del professorat.

Activitats extraescolars, activitats dirigides al públic infantil durant els caps de setmana i els períodes de vacances entre les quals figuren els Dissabtes Infantils, les Festes de Natalicis i els Tallers de Zoologia.

Les activitats per a adults són també de dos tipus:

Cursos de formació de personal (cursos de preparació per a futurs cuidadores, cursos de formació d'educadors).

Cursos de divulgació zoològica que es realitzen durant el curs acadèmic i també a l'estiu i que són impartits per tècnics del Zoo i professors universitaris.

A més, el Zoo organitza Sortides i Excursions al camp en les quals es visiten llocs d'especial interès zoològic en companyia de guies especialitzats.

Per més dubtes consulteu la pagina web i si voleu veure els tallers que realitzen demaneu-nos el quadern de les activitats.

lunes, 16 de noviembre de 2009

Conferències

Avui ha començat la setmana d'activitats extraescolars.
Ales 8:30 h. del matí ens esperava la senyora Eulàlia Bosch per fer-nos una conferència que es titulava Fer de mestre.
Personalment haig de dir que m'ha agradat força i m'ha sigut útil ja que podem veure des d'una altre perspectiva l'educació i també l'opinió d'una mestre.
Ens ha fet una comparació bastant lògica de l'educació amb les arts. Ella deia que les arts i l'educació són coses que van juntes ja que s'utilitzen a la vida quotidiana.
Una frase que m'ha impactat força ha sigut: "Si vosaltres llegiu les primeres frases d'Alíicia als vostres nens i ploreu d'emoció, és perquè viviu l'ensenyament i os agrada ensenyar."
Aquesta frase té una gran importància ja que qui viu l'ensenyament i li agrada ensenyar, veient la cara de sorpresa dels nens quan els hi estas explicant alguna cosa ja en té prou.
Com bé ha dit l'eulàlia Bosch, no eduquem a nens, eduquem a nens que creixent, el perquè és molt senzill i és aquest: tots els nens viuen en un constant cercle on les coses que se li diuen i expliquen les posen en pràctica i totes aquelles coses que ells volen aprendre i volen saber algú se les solucionen.
Fins aquí un breu resum de la primera conferència.

A les 11 ens hem reunit tots al Cibernàrium. En aquest cas ens han introduït el què era el Cibernàrium i desprès ens han explicat la WEB 2.0. Aquí os deixo un enllaç on ho explica per sobre: http://www.maestrosdelweb.com/editorial/web2/.
Aquesta conferència ha sigut per l'àmbit de les TIC ja que les tecnologies i l'educació estan bastant relacionades i al futur encara més.
Ens han passat un test en primer lloc on ens posaven diferents programes i havíem de contestar si els coneixíem o no, quasi tots no coneixíem més del 50% d'aquests programes.
La conferencia ha estat molt interessant ja que ens han introduït al món de la tecnologia i de l'internet en l'àmbit de l'educació.

domingo, 15 de noviembre de 2009

Exposició de fotos

Aquest dimecres a seminari a part de fer el que tocava (actualitat educativa,..) vam fer una espècie d'exposició de fotos molt semblant a la que vam fer a l'assignatura. En aquest cas el tema era: l'educació i es va tractar de diferent manera, va haver gent que va tractar l'educació en la família, en el lleure, autodidactisme, a la natura,...
Havíem de portar una foto sense títol ni autor ja que els títols sortirien amb la col.laboració de tots.
Ja que no puc posar totes les fotos ja que no estan al meu abast doncs posaré la llista de títols que van sortir de les diferents fotografies.

Títols:

Educació per tothom.
Llegir és fàcil.
Llegir i jugar.
Llegir és divertit.
Un sol camí. (aquest va ser el títol de l'autor.)

Educació entre iguals.
Civisme. (aquest va ser el títol de l'autor.)
Educació vial. (aquest va ser el títol de l'autor.)
Noves pràctiques.
Ensenyar a ser.
Col.laboració.
*En el cas d'aquesta foto van coincidir dues persones.

Noves tecnologies.
Educació per a tots.
L'educació no te edat.
Educació intergeneracional.
Aprenem junts. (aquest va ser el títol de l'autor.)

Bona ortografia.
L'importància de la llengua.
Totxo.
El pes dels llibres.
Aprèn ortografia. (aquest va ser el títol de l'autor.)

L'educació no té horitzons.
L'educació es renova.
Mai no en sabem prou.
L'educació no té límits. (aquest va ser el títol de l'autor.)

Transparent.
Aprendre de la natura.
L'educació es renova.
Excursió.
Curiositat.
Senzilla.
Contenta
Aprenem amb el lleure. (aquest va ser el títol de l'autor.)

Innocència.
Amistat.
Il.lusió.
Alegria. (aquest va ser el títol de l'autor.)

Integració.
Empatia.
Joc per grans.
Tots som iguals.
Respecte.
L'experiència és una ciència. (aquest va ser el títol de l'autor.)

Eduquem amb l'aigua.
Adaptar-se al medi.
Extraescolar.
Per aprendre ens hem d'enfonsar. (aquest va ser el títol de l'autor.)


La lectura és important.
M'agrada llegir.(aquest va ser el títol de l'autor.)
Va de llibres.
Petites biblioteques.


Fent camí.
Fem camí amb els aprenents.
Anem a molts camins.
Caminante no hay camino... (aquest va ser el títol de l'autor.)

Diferents tecnologies a l'educació.
El dia a dia.
Tecnologia i tradició agafats de la mà. (aquest va ser el títol de l'autor.)

Desenfocament vital.
Renova.
Treure profit.
Treu-li punta al nen. (aquest va ser el títol de l'autor.)

Comparteix.
Educar.
Explorar.
Aprendre.
Divertir-se.
Ensenyar.
Aproximació.
Futur.
Vocació (aquest va ser el títol de l'autor.)

Aquesta activitat m'ha semblat força interessant ja que a partir d'unes fotos podem veure com pensa la gent i amb diferent context, l'educació està enfocada d'una altre manera.
Amb aquests punts de vistes hem pogut veure com cada persona és capaç de retratar l'educació.

viernes, 6 de noviembre de 2009

He trobat un video que es va fer a la diputada de CiU al Parlament de Catalunya Irene Rigau que considera que amb la nova llei d'educació catalana "diem adéu a allò que al maig del 68 havia deixat a les escoles i al 'libro rojo del cole."
Aqui os deixo l'enllaç que personalment m'ha smeblat força interessant.

martes, 27 de octubre de 2009

Los niños juegan en la calle en los pueblos y van a clases extraescolares en las ciudades

Aquesta noticia la he trobada al 20 minuts i justament m'ha recordat a un tema que es va parlar a seminari, si no recordo malament.
Aqui la deixo i opineu!


20MINUTOS.ES. 27.10.2009 - 12.35 h

El 70% de los niños españoles nunca van solos al colegio y siempre lo hacen en compañía de alguien (en el 77% por los propios padres). Entre los motivos que esgrimen los padres destacan la seguridad, la tranquilidad y la distancia. Nueve de cada diez niños van al colegio en el mismo núcleo urbano en el que residen

En cambio, también la distancia y la comodidad son los principales motivos que llevan a los padres a dejar que sus hijos vayan solos al colegio. La edad media en la que los pequeños comienzan a ir sin compañía a la escuela en España es a los 9,4 años, aunque en la mayoría de casos comienzan a hacerlo durante el periodo de los 7 a los 11 años (78%); mientras que el 12% lo hizo a los 12 años de edad.

Estos son algunos de los datos que se desprenden del estudio Los niños, las ciudades y la seguridad vial: una visión a partir de la investigación, realizado por Attitudes, el programa de Audi, con motivo de la organización de la VIII Jornada de Reflexión ¡La calle también es mía! Los niños, las ciudades y la seguridad vial, que se ha celebrado este martes en Madrid.

El estudio señala que en España, nueve de cada diez niños van al colegio en el mismo núcleo urbano en el que residen. Si atendemos al modo de transporte mediante el que se desplazan , podemos observar que el 59% va andando y el 40% en coche.

El entorno

Un 69% de los niños consultados se siente seguro cuando camina por su pueblo o ciudad, mientras que un 13% no se siente seguro y el 18% restante afirma que a veces se siente seguro pero otras veces no. Los padres priorizan la seguridad ciudadana a la hora de dejar que el niñovaya solo

Entre los motivos que han explicado destacan el hecho de ir siempre acompañado, el conocimiento de la gente del pueblo y del mismo pueblo. Por el contrario, los vehículos y la gente desconocida o rara son los aspectos que producen inseguridad.

Por su parte, los padres priorizan la seguridad ciudadana a la hora de dejar que el niño realice sus actividades con plena autonomía, destacando el vivir en un entorno seguro, la disponibilidad de mayor vigilancia policial y la seguridad vial.

El 65% de los padres que perciben su municipio como un entorno seguro lo hacen por tratarse de un barrio o pueblo pequeño, por la seguridad vial y por el poco tráfico existente. Por su parte, para el 31% que creen que es muy o bastante inseguro, destacan el tráfico, el que no se respeten las normas de circulación y la inseguridad vial.

Municipios más seguros

En municipios pequeños es más habitual que los niños jueguen en la calle, vayan en bicicleta o patinete y vayan a casa de sus abuelos en un entorno próximo a su casa; mientras que en los municipios grandes la actividad que más destaca es la de ir a actividades extraescolares.

En general, el conocimiento de los niños españoles sobre diferentes aspectos de educación vial relacionados con el hecho de ir por la calle es muy elevado en prácticamente todas las recomendaciones.

Jornada de Reflexión

La Jornada de Reflexión ha contado como conferenciante con la periodista Lenore Skenazy, bautizada por los medios de comunicación norteamericanos como "la peor madre de América” por permitir que su hijo Izzy, de 9 años, se trasladara solo por el metro de Nueva York para ir al colegio, en un país como EE UU donde apenas el 10% de los niños van solos al colegio.

A raíz de esta experiencia personal fundó el movimiento de los Free Range Kids (Hijos en libertad), una nueva tendencia que está en pleno debate en Estados Unidos y que cuestiona la obsesión y perfeccionismo de los padres con la educación de sus hijos. Es lo que los expertos denominan padres helicóptero o hiperpapás.

Por otro lado, se ha informado de que este mes de octubre se celebra el International Walk to School Month, cuyo objetivo es que durante este mes, los niños, padres, maestros y líderes de la comunidad participen en un evento mundial que celebra los beneficios de caminar.


http://www.20minutos.es/noticia/551133/0/seguridad/vial/menores/


jueves, 8 de octubre de 2009

Els Drets de l'Infant

Anteriorment ja vaig fer una entrada amb un article que ens van donar a seminari amb aquells drets del rei i reina de la casa, però avui he trobat una pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquesta pàgina està feta amb la intenció de fer-la pels infants, amés es titula la Web dels Infants.
En aquesta pàgina hi ha jocs, activitats... totes aquelles coses que serveixin per a ells i els hi ajudin a ser Infants com s'ho mereixen.
Aquí deixo l'enllaç per si algú vol visitar aquesta web.

http://www.bcn.cat/infancia/catala/

miércoles, 23 de septiembre de 2009

Els nens tenen el dret de ser nens

Aquesta entrada és una reflexió sobre un article que hem llegit avui al seminari.
En aquest article es mencionen nou drets que han de tenir els infants, que són aquests:

- Dret a conèixer el valor d'un "no".
- Dret a mirar la tele una estoneta, i a mirar-la acompanyats.
- Dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate...
- Dret a avorrir-se.
- Dret a saber què és la tristesa.
- Dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran.
- Dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al mig del carrer.
- Dret a ser escoltats.
- Dret a conèixer que hi ha uns límits.

Amb aquest document he pogut reflexionar sobre moltes coses que quan som petits no ens adonem de el perquè és així i quan ets gran comences a entendre-ho.
El que més m'ha cridat l'atenció és que tots els nens tenen drets que són bons però que també en tenen de dolents i són aquests els que realment els fan créixer.
Un dret que no menciona l'article però que crec que és bastant important és el dret que tenen tots els nens, que és el de ser nens. Penso que és bastant important ja que cada nen ha de gaudir de la seva infància i si li treiem aquesta, el nen no serà nen.

Aquí deixo el link on podeu trobar l'article pels més curiosos: http://www.senderi.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=1024&mode=&order=0