lunes, 28 de diciembre de 2009
Normes UNESCO i ISTE
1. UNESCO's ICT Competency Standards for Teachers (Normes UNESCO sobre Competències en TIC per a Docents)
2. National Educational Technology Standards for Students i el National Educational Technology Standards for Teachers (Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Docents i Normes Nacionals (EEUU) sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants) publicats per la International Society for Technology in Education (IST).
1. Normes UNESCO
En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:
- Nocions bàsiques de tecnologia.
- Aprofundiment de coneixements.
- Creació de coneixements.
2. Normes de la ISTE
La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
- Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
- Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
- Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
- Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
- Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
- Creativitat i innovació
- Comunicació i col·laboració
- Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
- Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
- Ciutadania digital
- Funcionament de la tecnologia i conceptes
Tota aquesta informació ha estat extreta del bloc de l'assignatura.
Conferència de l'Anna Pérez
Primer hauríem de saber la definicions d'alguns termes com blocosfera i bloc.
Blocosfera: és la comunitat o xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires. Gràcies a característiques com els canals web, els comentaris i els enllaços, alguns blocs poden connectar-se més o menys densament entre ells a partir de la mútua lectura, participació i referència dels seus autors, generant així en conjunt una cultura pròpia. Hom es refereix també a la comunitat al voltant de tots els blocs existents a Internet com a la blocosfera.
Bloc: és un diari interactiu personal a Internet. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.
Aquesta conferència és l'opcional per no assistir al Cibernàrium el dilluns de la setmana extraordinària. Aquesta conferència tracte sobre els blocs, una eina molt utilitzada a les escoles i cada vegada més.
Aquí us penjo la conferència que la podeu veure al bloc de l'assignatura i una petita presentació.
domingo, 27 de diciembre de 2009
Les metàfores
Charles Crook planteja quatre models d'ús de l'ordinador en l'ambit educatiu i els formula en forma de metàfores. A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.
Les quatre metàfores son:
- Tutorial: l'ordinador com a tutor
- De la construcció: l'ordinador com a alumne
- Del laboratori: l'ordinador com a simulador
- De la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
Tutorial: es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.

Un exemple pot ser el Jclic.
De la construcció:
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.
Del laboratori:
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
Un exemple és: Crayon Physics Deluxe
que fins i tot els mes grans juguen aquests jocs!
De la caixa d'eines:
L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. Aquestes eines no substitueixen l'experiència directa però en són un complement.
Pintar en pantalla, per exemple, no substitueix l'ús del pinzell i el llapis però els editors gràfics poden, a més d'oferir noves possibilitats expressives, fomentar una actitud de revisió i correcció actives. Gràcies a les possibilitats d'aquestes aplicacions podem: esborrar, desfer, canviar les propietats dels objectes...
L'ordinador actua com un amplificador de l'experiència d'escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Compartir a través de la xarxa
A continuació exposarem, comentarem i valorarem els recursos i els continguts presentats.
Nosaltres, el Juan Antonio,la Laura Hedo i jo, l'Anna Merino, hem escollit la pràctica compartida, aquí la teniu per si voleu fer-hi una ullada:
Territori
A Catalunya hi ha varies festes populars, la majoria són molt antigues. La gran part de pobles les celebren a les mateixes dates. Les festes actuals han arribat a les nostres dates gràcies a que els avis les han passat als fills i els fills als seus fills,.. de generació a generació han anat passant.
13 de desembre, Santa Llúcia:
Era considerada la patrona de les modistes, i protectora de la vista. Per aquest motiu hi havia aquestes dites, expressions i frases fetes:
Santa Llúcia!
expressat quan algú troba una cosa perduda.
Santa Llúcia et conservi la vista!
Per Santa Llúcia un pas de puça
referit a que sembla que el dia es vol començar a allargar, encara que no ho fa fins el dia del solstici d'hivern.
En aquest dia començava la Fira de Santa Llúcia, considerada com el preludi de les festes del Nadal, és per això que es posen a la venda els primers avets i arbres de Nadal, les figueres del Pessebre, i tota l'ornamentació de les festes nadalenques.
24 de desembre, Nit de Nadal:
Aquesta és una de les nits màgiques de l'any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l'arbre era la font i matèria primera per tota mena d'eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales....), per tot això calia fer una festa on l'arbre fos el protagonista, una mena de festa de l'arbre, a determinats llocs del món s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava se'l presentava alhora com a font de joia i alegria, d'on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces... que després, durant els dies de Nadal s'anirien consumint.
La festa del "Caga tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún... . El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l'abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l'adornava, se'l disfressava i pintava.
Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l'ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.
Era costum, al punt de la mitjanit, de celebrar la comunitat cristiana la litúrgia de la missa, l'anomenaven la Missa del Gall.
25 de desembre,Nadal:
Aquesta festa té el seu origen en les festes paganes dedicades al solstici d'hivern, el cristianisme va transformar totes les festes de l'any i les hi va donar un caire religiós, així va quedar la festa del solstici d'estiu com la Festa de Sant Joan, el Carnestoltes com un període compensat amb la Quaresma, etc.
Dins del calendari Cristià, la festa de Nadal es considera com la més important de l'any. En aquest dia naixia Jesús fill de Josep i Maria.
És típic fer un gran dinar familiar, amb una "Escudella i Carn d'olla", "Pollastre farcit", no falta el cava, els fruits secs i els torrons, la cançó diu:
Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa
donarem un tall
També es fa un llarg sobretaula on es reciten poemes, es canten nadales i amb un ambient tendre i distès tothom es parla, es retroben les famílies i es comuniquen en torn de l'arbre o del pessebre. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món. Fins i tot moltes guerres han fet festa en aquest dia (resulta irònic).
Per Nadal cada ovella al seu corral
Per Nadal qui res no estrena res no val
26 de desembre, Sant Esteve:
És una festivitat considerada una mica com la continuació de la Festa de Nadal.
"Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva"
El dia està centrat bàsicament entorn del dinar; es comença una mica més tard del compte i s'aprofiten les restes del dinar d'ahir, com el rostit, i es solen fer canelons, els convidats ja no són només els familiars sinó que també vénen amics, amigues, companys, companyes... com més gent millor.
Per Santa Caterina ven la gallina;
per Sant Esteve, que torni a ésser teva
En Pau Riba, en una cançó referida als àpats de Nadal i Sant Esteve deia:
"El matí de Sant Esteve els galls ja no cantaran..."
El sobretaula s'allarga i la tarda s'enfosqueix aviat. La gent amb la panxa plena, amb tants dies seguits de festa, amb l'escalfor de la llar i les poques hores de sol... tot plegat amb l'esgotament fa que aquest dia es vagi a dormir d'hora.
"Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre "
28 de desembre, Els Sants Innocents:
Aquesta festa, segons diuen alguns experts, és d'origen pagà; sembla que ser que avui començava unes festes que duraven molts dies i acabaven amb el Carnestoltes.
"De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes"
Aquestes festes eren conegudes com la Festa dels Bojos, i es celebrava a per tot Europa. Cal tenir en compte que durant l'hivern la terra era com adormida, la gent es passava moltes hores tancada a casa i havien de fer alguna cosa per entretenir-se, passar una bona estona, fer passar el fred, relacionar-se amb tothom... tot això explicaria el perquè d'unes festes d'aquestes característiques.
Actualment s'ha perdut aquest caire tant disbauxat i la festa s'ha centrat en la mainada i les diferents entremaliadures que es fan en aquesta data. Són bromes innocents i divertides, es plantes llufes o ninots de diaris retallats i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades que posen a prova l'enginy i la imaginació.
31 de desembre, l'home dels nassos:
Podria ser una altra resta de la Festa dels Bojos. Es sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l'any. Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d'espai – temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l'any.
Avui es fan els preparatius per rebre l'any nou. Es solen preparar sopars molt sofisticats i elaborats, s'organitzen balls de festa, es prepara el raïm i es posen els rellotges a l'hora en punt...
Menjar raïm per Cap d'Any porta diners per tot l'any
Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà
En algunes contrades consideren aquesta nit com la festa major de les bruixes:
Per Sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra
1 de gener, Cap d'Any (Ninou) :
Ninou vol dir el primer dia de l'any i és una deformació del llatí "Annum Novum"
Any Nou, vida nova
Any comencem la fi veiem
En aquesta diada es sol fer revisió de com ha anat tot l'any i es fan els plans, intencions i programes de les coses que es volen fer en aquest any que comença avui. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o xai al forn.
La gent en trobar-se pel carrer es desitgen "Bon any" i es sol fer la broma de dir "Mira! Des de l'any passat que no ens vèiem"
5 de gener, cavalcada de Reis:
En aquest vespre arriba la Cavalcada dels Reis de l'Orient, la mainada s'aplega pels carrers on ha de passar la comitiva; a molt llocs els nens i nenes porten un fanalets que illuminen tot el recorregut i es sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc es fa amb diferents variants.
Mentre passa la cavalcada, la quitxalla aprofita per a donar la carta als Reis o als Patges Reials, la carta és plena d'illusions, amb llistes de joguines i regals per a tota la família, amb petites confessions de dolenteries i malifetes, així com declaracions de bones intencions. De vegades els més petits fent un cop de bona voluntat forçats una mica pels pares, avis, i la societat en general, es veuen obligats a donat la pipa (pipo o xumet) i a sobre dels nervis per la diada passen una mala nit per la manca d'alguna cosa per xuclar i asserenar-se.
Per tal d'indicar on han de collocar els regals i joguines, es sol posar un plat per cada un de la família, també es posen les sabates ben enllustrades, i sovint una mica de menjar tant pels Reis i tot el seu seguici com també per el bestiar (camells, cavalls, elefants...
Nit de Reis estrellada, any de vi i llocades
6 de gener, Diada de Reis:
És el dia de la mainada per excellència, que des de primera hora del matí ja són llevats i desperten a tothom pels nervis i la illusió de descobrir que és el que els han deixat. A la majoria de les cases tot són rialles, somriures i visques. El mateix matí si fa un dia assolellat es veuen les places i carrers plens de nens i nenes amb joguines noves: bicicletes, pilotes, cotxets i jocs de tota mena. No falta mai la joguina de moda que durant aquest dies ens han bombardejat amb anuncis continus pels mitjans de comunicació per tal de que sigui consumida i demanada.
El dinar ja és l'últim d'aquestes diades, i es nota en tothom un cert embafament i amb ganes de tornar a la normalitat. És típic el tortell de Reis, dintre del qual hi ha una fava amagada i al mig del tortell es troba una corona ben retallada i daurada. Aquell qui troba la fava és anomenat el "Rei o Reina de la fava" en representació dels Reis d'Orient i és qui portarà la corona i presidirà la festa.
Quaresma:
Període de temps de prop de set setmanes de durada comprès entre la fi del Carnaval i la Pasqua de Resurrecció.
Popularment, aquest interval de temps ha estat representat com una dona vestida amb ampla faldilla i set cames,sovint com una vella múrria i esquerpa amb un bacallà a les mans.
Carnestoltes:
DIJOUS GRAS: és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català. El costumari d'aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons.
S'estructura al voltant d'una seqüència ritual que inclou l'arribada, el regnat, la mort i l'enterrament a la població d'un personatge anomenat Carnestoltes.
Desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades.
Dimecres de Cendra: moment en què el ninot és sentenciat a mort i cremat a la foguera.
Aquest ha sigut el nostre treball de territori complementat amb aquest power point.
sábado, 26 de diciembre de 2009
Elogi de la feblesa

El llibre Elogi de la feblesa va ser escrit per Alexandre Jollien.
Aquest llibre autobiogràfic, explica a través d'una conversa imaginària del noi amb Sòcrates, una vida plena de feblesa i al mateix temps de coratge d'un discapacitat físic i tot el seu entorn. Narra també un munt d'experiències i relacions viscudes que han aportat a l'Alexandre tota l'experiència que en ell mateix mostra.
En la lectura podem veure com un discapacitat fa que passi de fer capces de cigarretes en un taller ocupacional a arribar a la Universitat de Filosofia.
Una vegada llegit el llibre ens van passar la conferencia que va fer l'Alexandre Jollien a Blanquerna i més tard ho vam comentar i vam debatre sobre els temes que van sortir a la conferencia com podrien ser: la força que té l'Alexandre en el seu dia a dia o el suport de la seva família per arribar a la Universitat.
jueves, 3 de diciembre de 2009
Zoo de Barcelona
Nosaltres a la setmana d'activitats extraordinàries vam anar al Zoo de Barcelona i allà ens van donar la següent informació:
Avui l'educació es considera l'objectiu principal d'un zoològic i el que dóna sentit a la seva existència. Per a arribar a aquest objectiu existeix un Departament d'Educació que té com missió primordial contribuir que les persones que anualment visiten el Zoo entenguin, apreciïn, respectin i estimin als animals, el que és de gran ajuda per a salvaguardar la vida salvatge i natural. S'organitzen diverses activitats dirigides al públic infantil, en les quals participen anualment més de 50.000 nens, i també altres dirigides al públic adult. Les activitats infantils, que són portades a terme per educadors especialitzats en zoologia, són de dos tipus:
Activitats per a escolars:
les visites comentades i els tallers, que abasten des de preescolar fins a batxillerat i que es preparen en funció dels currículums escolars. Es tracten fins a 20 temes diferents, però també és possible oferir altres temes a petició del professorat.
Activitats extraescolars, activitats dirigides al públic infantil durant els caps de setmana i els períodes de vacances entre les quals figuren els Dissabtes Infantils, les Festes de Natalicis i els Tallers de Zoologia.
Les activitats per a adults són també de dos tipus:
Cursos de formació de personal (cursos de preparació per a futurs cuidadores, cursos de formació d'educadors).
Cursos de divulgació zoològica que es realitzen durant el curs acadèmic i també a l'estiu i que són impartits per tècnics del Zoo i professors universitaris.
A més, el Zoo organitza Sortides i Excursions al camp en les quals es visiten llocs d'especial interès zoològic en companyia de guies especialitzats.
Per més dubtes consulteu la pagina web i si voleu veure els tallers que realitzen demaneu-nos el quadern de les activitats.
lunes, 16 de noviembre de 2009
Conferències
Ales 8:30 h. del matí ens esperava la senyora Eulàlia Bosch per fer-nos una conferència que es titulava Fer de mestre.
Personalment haig de dir que m'ha agradat força i m'ha sigut útil ja que podem veure des d'una altre perspectiva l'educació i també l'opinió d'una mestre.
Ens ha fet una comparació bastant lògica de l'educació amb les arts. Ella deia que les arts i l'educació són coses que van juntes ja que s'utilitzen a la vida quotidiana.
Una frase que m'ha impactat força ha sigut: "Si vosaltres llegiu les primeres frases d'Alíicia als vostres nens i ploreu d'emoció, és perquè viviu l'ensenyament i os agrada ensenyar."
Aquesta frase té una gran importància ja que qui viu l'ensenyament i li agrada ensenyar, veient la cara de sorpresa dels nens quan els hi estas explicant alguna cosa ja en té prou.
Com bé ha dit l'eulàlia Bosch, no eduquem a nens, eduquem a nens que creixent, el perquè és molt senzill i és aquest: tots els nens viuen en un constant cercle on les coses que se li diuen i expliquen les posen en pràctica i totes aquelles coses que ells volen aprendre i volen saber algú se les solucionen.
Fins aquí un breu resum de la primera conferència.
A les 11 ens hem reunit tots al Cibernàrium. En aquest cas ens han introduït el què era el Cibernàrium i desprès ens han explicat la WEB 2.0. Aquí os deixo un enllaç on ho explica per sobre: http://www.maestrosdelweb.com/editorial/web2/.
Aquesta conferència ha sigut per l'àmbit de les TIC ja que les tecnologies i l'educació estan bastant relacionades i al futur encara més.
Ens han passat un test en primer lloc on ens posaven diferents programes i havíem de contestar si els coneixíem o no, quasi tots no coneixíem més del 50% d'aquests programes.
La conferencia ha estat molt interessant ja que ens han introduït al món de la tecnologia i de l'internet en l'àmbit de l'educació.
miércoles, 11 de noviembre de 2009
Penso que aquesta aplicació es força interessant i útil ja que ens permet traduir textos.
Entre altres programes útils ens trobem amb aquest , que personalment, l'he utilitzat bastant.
Penso que ha sigut prou útil el power point ja que ens resumeix les seves utilitats i les seves característiques.
Encarta
Nosaltres hem explicat l'enciclopèdia Encarta. Penso que encara que l'encarta ja no estigui tan de moda ni tan disponible com fa anys, ha sigut molt útil al seu moment.
Nosaltres en l'exposició vem ensenyar l'enciclopèdia Encarta per a nens que és diu mi primera encarta. Aquesta a diferencia de les altres contenen jocs, vídeos,...
Altre exemple que hem posta ha sigut la Encarta students, que va dirigida per a estudiants ja que conté articles i informació dirigida pels estudiants de Batxillerat i nivells superiors.
Els altres grups han fet aquests temes:
- Google Earth
- Softcatalà
- traductor Googles
- igoogle
- laboratori COSMOC
- Google Llibres
Aqui os deixo l'enllaç del power point que va presentar:
http://docs.google.com/present/view?id=dcw6r526_18fq26jpgf
viernes, 6 de noviembre de 2009
Aqui os deixo l'enllaç que personalment m'ha smeblat força interessant.
lunes, 2 de noviembre de 2009
Poema
Hem fet aquest vídeo a classe de petit grup de TIC.
En primer lloc hem buscat una imatge relacionada amb el poema escollit prèviament i l'hem retocada en el cas que no fos de 600 x 600 desprès hem fet servir l'Audacity per grabar la nostra veu, després hem afegit la música amb el mateix programa i més tard l'hem juntat amb el Windows Movie Maker.
domingo, 1 de noviembre de 2009
Programari Lliure
Pel que fa al programa Cmaps tools penso que és una eina amb bastant utilitat ja que a la primària es fan activitats molt relaiconades amb els mapes conceptuals i d'aquesta forma pot tenir molta informació en poc espai.
Amb aquesta eina es pot recòrrer a tenir toots els apunts que vulgui tant pàgines webs com definicions d'una forma esquemàtica i ordenada.
Mapa conceptual.
miércoles, 28 de octubre de 2009
Activitat en grup de TIC
Hem creat un índex del nostre treball, els ordenadors a l'aula.
http://docs.google.com/View?id=dtbnp89_10cqjnpzfk
Després, hem buscat un vídeo i una imatge i hem fet una presentació amb tot.
http://docs.google.com/present/view?id=dcw6r526_13gm6f44cp
Hem creat un formulari:
http://spreadsheets.google.com/pub?key=tTWJ2bV7u1t1m5XAIurFAwg&output=html
EDUWIKI
http://eduwiki.cat/index.php/P%C3%A0gina_principal
entrada de la discussió: http://docs.google.com/View?id=dcw6r526_11gvv3wthr
entrada de l'entrada de la Gasela: http://docs.google.com/View?id=dcw6r526_10f99h3pgx
martes, 27 de octubre de 2009
Los niños juegan en la calle en los pueblos y van a clases extraescolares en las ciudades
Aqui la deixo i opineu!
El 70% de los niños españoles nunca van solos al colegio y siempre lo hacen en compañía de alguien (en el 77% por los propios padres). Entre los motivos que esgrimen los padres destacan la seguridad, la tranquilidad y la distancia. Nueve de cada diez niños van al colegio en el mismo núcleo urbano en el que residen
En cambio, también la distancia y la comodidad son los principales motivos que llevan a los padres a dejar que sus hijos vayan solos al colegio. La edad media en la que los pequeños comienzan a ir sin compañía a la escuela en España es a los 9,4 años, aunque en la mayoría de casos comienzan a hacerlo durante el periodo de los 7 a los 11 años (78%); mientras que el 12% lo hizo a los 12 años de edad.
Estos son algunos de los datos que se desprenden del estudio Los niños, las ciudades y la seguridad vial: una visión a partir de la investigación, realizado por Attitudes, el programa de Audi, con motivo de la organización de la VIII Jornada de Reflexión ¡La calle también es mía! Los niños, las ciudades y la seguridad vial, que se ha celebrado este martes en Madrid.
El estudio señala que en España, nueve de cada diez niños van al colegio en el mismo núcleo urbano en el que residen. Si atendemos al modo de transporte mediante el que se desplazan , podemos observar que el 59% va andando y el 40% en coche.
El entorno
Un 69% de los niños consultados se siente seguro cuando camina por su pueblo o ciudad, mientras que un 13% no se siente seguro y el 18% restante afirma que a veces se siente seguro pero otras veces no. Los padres priorizan la seguridad ciudadana a la hora de dejar que el niñovaya solo
Entre los motivos que han explicado destacan el hecho de ir siempre acompañado, el conocimiento de la gente del pueblo y del mismo pueblo. Por el contrario, los vehículos y la gente desconocida o rara son los aspectos que producen inseguridad.
Por su parte, los padres priorizan la seguridad ciudadana a la hora de dejar que el niño realice sus actividades con plena autonomía, destacando el vivir en un entorno seguro, la disponibilidad de mayor vigilancia policial y la seguridad vial.
El 65% de los padres que perciben su municipio como un entorno seguro lo hacen por tratarse de un barrio o pueblo pequeño, por la seguridad vial y por el poco tráfico existente. Por su parte, para el 31% que creen que es muy o bastante inseguro, destacan el tráfico, el que no se respeten las normas de circulación y la inseguridad vial.
Municipios más seguros
En municipios pequeños es más habitual que los niños jueguen en la calle, vayan en bicicleta o patinete y vayan a casa de sus abuelos en un entorno próximo a su casa; mientras que en los municipios grandes la actividad que más destaca es la de ir a actividades extraescolares.
En general, el conocimiento de los niños españoles sobre diferentes aspectos de educación vial relacionados con el hecho de ir por la calle es muy elevado en prácticamente todas las recomendaciones.
Jornada de Reflexión
La Jornada de Reflexión ha contado como conferenciante con la periodista Lenore Skenazy, bautizada por los medios de comunicación norteamericanos como "la peor madre de América” por permitir que su hijo Izzy, de 9 años, se trasladara solo por el metro de Nueva York para ir al colegio, en un país como EE UU donde apenas el 10% de los niños van solos al colegio.
A raíz de esta experiencia personal fundó el movimiento de los Free Range Kids (Hijos en libertad), una nueva tendencia que está en pleno debate en Estados Unidos y que cuestiona la obsesión y perfeccionismo de los padres con la educación de sus hijos. Es lo que los expertos denominan padres helicóptero o hiperpapás.
Por otro lado, se ha informado de que este mes de octubre se celebra el International Walk to School Month, cuyo objetivo es que durante este mes, los niños, padres, maestros y líderes de la comunidad participen en un evento mundial que celebra los beneficios de caminar.
jueves, 8 de octubre de 2009
Els Drets de l'Infant
Aquesta pàgina està feta amb la intenció de fer-la pels infants, amés es titula la Web dels Infants.
En aquesta pàgina hi ha jocs, activitats... totes aquelles coses que serveixin per a ells i els hi ajudin a ser Infants com s'ho mereixen.
Aquí deixo l'enllaç per si algú vol visitar aquesta web.
http://www.bcn.cat/infancia/catala/
