Com parlar bé en públic

EL CONTROL DELS NERVIS
Sis coses que ens faran perdre els nervis:
1. L'efecte melic:l'orador creu que és transparent i tothom ho percep i el públic veu aquesta tranquil•litat.
2. És normal estar nerviós: l'adrenalina.
3. Una bona preparació: la millor garantia.
4.Experiència i pràctica: més autoconfiança.
5. Alguns trucs pràctics
- Els nervis disminueixen si l'orador fa unes passes i s'aixeca.
- Si falla la veu, cal aclarir la gola i beure aigua.
- Respirar profundament i lentament abans de començar.
- Somriure.
- Abans de començar, donar un cop d'ull.
- Dominar el principi i el final.
- Començar poc a poc.
- Arribar al lloc on es fa la presentació amb temps.
6. I si em quedo en blanc?
- Reconèixer-ho, però sense demanar disculpes ni oferir explicacions.
- Repetir el darrer que s'ha dit però amb diferents paraules
- Formular una pregunta al públic.
- Saltar-se la part del discurs on s'era i continuar per la següent.
- Fer un resum fins aquell moment.
- Resumir el darrer que s'ha dit.

QUATRE PREGUNTES BÀSIQUES: PER QUÈ, QUI, QUÈ I COM.
Quintilià, un dels grans mestres de la retòrica romana, distingia cinc frases en la preparació d'un discurs:
1. Invenció.
2. Disposició.
3.Elocució.
4. Memòria
5. Acció.

LA IMPROVISACIÓ
Dues condicions bàsiques:
1. Coneixements: ha de dominar el tema.
2.Memòria: ha de memoritzar el que dirà.

EL FEEDBACK: LA MIRADA
El feedback tanca un procés comunicatiu en cercle. L’esquema bàsic té cinc fases:
1. L’emissor té unes idees que vol transmetre.
2. L’emissor expressa les idees (bé o malament) en un missatge.
3. El receptor rep el missatge.
4. L’emissor capta la reacció del públic mitjançant el feedback.
5. L’emissor segueix transmetent les seves idees.

És essencial per a l’orador mirar l’auditori, per dos motius:
1. Mirar és obtenir informació.
2. Mirar és dominar.

El bon orador improvisa i varia el discurs en funció de la resposta del públic. El feedback pot provocar canvis:
– Saltar-se una part de la presentació que s’intueix que no interessarà.
– Desenvolupar més una part que estava previst explicar per sobre.
– Contar o deixar de contar anècdotes o acudits.

LA RESPIRACIÓ DIAFRAGMÀTICA
Hi ha un tipus de respiració, més profunda i completa: la diafragmàtica. Aquest sistema consisteix a inspirar l’aire i introduir-lo fins a l’estómac .

Característiques:
1. No es força la gola.
2. S’evita l’ofec i el cansament.
3. La veu és més atractiva.

EL SILENCI
El silenci té tres grans virtuts:
1. Dóna a entendre clarament que l’orador no està
nerviós.
2. Permet a l’orador respirar millor.
3. El silenci és un element més d’entonació, que permeta l’orador articular el discurs i remarcar les coses importants.
Les pauses poden servir per a:
– Anunciar un missatge principal.
– Donar temps a pair un missatge important.
– Separar dues parts del discurs.
– Recuperar l’atenció.

LLENGUATGE ORAL
Les característiques bàsiques del llenguatge oral:
– Fer frases curtes, senzilles i contundents, separades per pauses. Evitar les frases llargues i alambinades.
– No utilitzar 10 paraules per dir una cosa que pot dir-se amb 4.
– Evitar l’argot especialitzat, les paraules complicades i les frases buides.
– Evitar el llenguatge abstracte i imprecís.
Les tres característiques bàsiques del llenguatge oral són: claredat, precisió i brevetat.
L’ HUMOR
– Trenca barreres amb l’auditori.
– Genera identificació i confiança.
– Relaxa l’auditori i, en relaxar-lo, el fa més receptiu.

L’ACTITUD: COMENÇAR AMB UN SOMRIURE
Moltes vegades, abans que l’orador obri la boca, el públic ja ha emès un judici sobre ell i, per tant, sobre el contingut del seu discurs.

1. La posició del cos: és l’expressió de l’autoritat i la seguretat de l’orador.
2. La gesticulació: és l’expressió de l’energia de l’orador.
3. La mirada: és el que expressa si l’orador és conscient del públic i s’hi comunica.

LA POSICIÓ DEL COS
Cal estar dret, no assegut. Els peus han d’estar separats, més o menys alineats amb les aixelles.
recomanacions pràctiques pel que fa a la posició:
– Ensenyar el cos sencer
– Moure’s de tant en tant.
– Evitar els moviments cíclics
– Evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes,..
– No creuar els braços perquè dóna imatge d’inseguretat i d’estar a la defensiva.

LA GESTICULACIÓ
Compleixi quatre condicions:
1.Ha de ser natural.
2. No ha de semblar assajada.
3. Ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú.
4. No ha de ser exagerada.

Hi ha dues classes de gestos: oberts i tancats. Els gestos oberts denoten l’absència d’una imposició i la possibilitat d’escollir. Els gestos tancats expressen el contrari.

Consells generals:
– Cal mostrar les mans al públic.
– Cal evitar els gestos que neixen de la inseguretat o el
nerviosisme.
– Cal evitar fer moviments breus i ràpids amb l’avantbraç.
– No s’han d’acabar els gestos massa de cop.

LA MIRADA
El bon contacte visual s’aconsegueix en tres etapes:
1. Mirar envers les persones de l’auditori i no per sobre dels seus caps.
2. Aprendre a mirar els elements del públic.
3. El contacte visual: consisteix a “escoltar” el públic amb la mirada. És el més important. El contacte visual significa mirar directament una persona del
públic com si ho féssim individualment.

ELS MITJANS AUDIOVISUALS
1. Els mitjans audiovisuals permeten destacar paraules o conceptes. En les transparències o a la pissarra, l’orador hi pot anotar l’essència del contingut del discurs, de manera que el públic ho vegi més clar.
2. Els mitjans audiovisuals són molt importants i útils per a un tipus concret d’informació: l’estadística. De vegades és imprescindible presentar informació estadística.

GRÀFICS DE BARRES
Els més corrents són els anomenats simples, i n’hi ha de dues classes:
1.Per a presentar l’evolució d’un tema durant un cert temps.
2. Relació de diferents assumptes entre ells, en un període tancat.
Algunes recomanacions per a aquesta mena de gràfics:
– Triar bé les proporcions entre els eixos, de forma que destaqui el missatge que es vol transmetre.
– Evitar les ambigüitats. Ha de quedar molt clar quins valors són a l’eix de les X (abscissa, horitzontal) i a l’eix de les Y (ordenada, vertical).
– Cada gràfic ha de tenir un títol o encapçalament general. Els dos eixos han d’estar ben retolats.

GRÀFICS LINEALS
Permeten mostrar dades i identificar possibles tendències al llarg de períodes de temps. Són molt indicats per a subratllar canvis en quantitats absolutes a través del temps.
Hi ha gràfics simples (una sola línia) i complexos (diverses línies).

GRÀFICS CIRCULARS O FORMATGETS
És un recurs molt atractiu quan es tracta d’expressar percentatges sobre un total .El gràfic ha d’incloure el percentatge de cada segment, la xifra en unitats absolutes del que representa la mostra i un color diferent per a cada porció.

TÈCNIQUES LÒGIQUES DE RECERCA D’IDEES
1. La documentació i el coneixement del tema.
2. L’estrella de les 6 w
3. El cub
4. Anàlisis FODA

DISCURS ARGUMENTATIU
Desenvolupament: les 4 P
1. Posició
2. Problema
3. Possibilitats
4. Proposta

DECÀLEG DEL LLENGUATGE ORAL
1. Parlar amb frases curtes i de construcció sintàctica simple.
2. Separar les frases per pauses i silencis. Marcar les pauses.
3. Fer canvis de to. Utilitzar preguntes i preguntes retòriques. Utilitzar exclamacions.
4. Aprofitar l’efecte de les repeticions de paraules o conceptes.
5. Jugar amb les oposicions i les antítesis.
6. Avançar i recular en l’argument del discurs.
7. Enumerar i marcar les enumeracions (un, dos, tres, etc.).
8. Utilitzar connectors per a articular clarament el discurs.
9. Posar exemples i comparacions, contar paràboles, utilitzar metàfores, baixar el que és abstracte a alguna cosa concreta.
10. Utilitzar l’acudit o l’anècdota personal per a aproximar-se al públic i fixar millor els missatges.